dijous, 9 de juny de 2011

Tornant a veure el got mig ple

Ja fa uns dies que intento escriure un post de totes les novetats de la setmana: va arribar el meu auroregal, he assistit a un "workshop" sobre alimentació complementària, noves habilitats del baby ... però un cop els posts estaven acabats, els hi feia una última ullada i veia que havien quedat escrits amb to que no m'agradava gens, un aire negatiu i pessimista. Així que vaig decidir no publicar-los i tornar-m'hi a posar quan passés aquesta onada de mal rotllo que m'inunda últimament. Em vaig dir a mi mateixa que no em donava la gana, que jo sempre he vist el got mig ple i que les coses de les que volia parlar eren coses bones i es mereixien el "carinyo" i el bon rotllo amb el que sempre he guiat la meva vida.

Bona part del meu mal humor d'aquest últims dies és degut a que el meu fill continua sent un "sensepapers" i havia d'anar a parlar amb la gent de l'ambaixada espanyola per solucionar el tema.

Perquè us feu una idea del que m'esperava, la setmana passada vaig trucar per demanar informació per telèfon i una noia que treballava allà em va dir que a què venien les meves presses, que havia tingut 4 mesos per tramitar els papers. No vaig saber ni com contestar. I és que ja m'havia oblidat de la mala educació espanyola. Tampoc ajudava gaire els comentaris de la gent, ja que tothom que conec que hi havia anat, havia tingut molt males experiències.

Doncs això ens va tocar fer ahir i avui, anar d'excursió a l'ambaixada, preparats psicològicament per tot tipus d'humiliacions, males maneres i assumint que segurament faltaria algun paper i hauríem de tornar una altra vegada.

Sorprenentment hem sortit d'allà amb una sensació molt bona. Ens han tractat com a persones i no com a borregos! No sabem el motiu de tanta amabilitat, però el cert és que hem notat que com anàvem amb un bebè ens han donat una mica de prioritat a l'hora de fer les cues i inclús ens han somrigut i tot! Què més es pot demanar? Un passaport potser?  :-P

El pare del baby diu que és massa d'hora per escriure bé d'aquesta gent, ja que encara no tenim el passaport a les mans i que pot passar qualsevol cosa que faci que tot s'endarrereixi encara més de lo normal ( lo normal són 4 setmanes, gluuuups), però jo sento que m'he tret un pes de sobre. El fet que estigui tot entregat i seguint el seu curs fa que estigui com si pesés 5 quilos menys! Ara només queda esperar el dia gloriós!









7 comentaris:

Sol Solet ha dit...

Aix, aquesta gent de "can simpàtic" de les embaixades!
Segur que abans de que te n'adonis ja tens a les mans el passaport!
Per cert! Volem el post del autoregal que ens tens ben intrigades!!

Euphorbia ha dit...

Jo també duc un parell de dies de "baixon", com diria la meva mare.
Quan et topes amb aquests professionals del paperam, malament. A veure si hi ha sort i només cal tornar-hi per recollir el passaport.
Petons

MamaModerna ha dit...

Sol solet, és tan fàcil perdre els nervis amb aquesta gent... M'hi poso de seguida amb el post de l'autoregal :-)

Euphorbia, hem de remuntar aquests baixons amb ... xocolata? ui, no que ara ve l'operació estiu.
Posaré una espelmeta al sant passaport de l'esperança, a veure si funciona. Petons

Ira ha dit...

Ànim, espero que us arribi aviat el passaport i que segueixis veient el got (a la meva terra es diu tassó ;) ) mig ple. Una abraçada!

Esther ha dit...

Tot el que sigui "burrocràcia" fa treure de les seves caselles al més pintat!

Me n'alegra però que tornis a estar optimista i que vegis de nou el got mig ple :-)

I com diu alguna compi... A veure si escrius sobre l'auto-regal que estem totes esperant.

onavis ha dit...

Una altra intrigada de l'autoregal!!!

I sobre lo del passaport, espero que ben aviat ens donis bones noticies!

MamaModerna ha dit...

Noies el post de l'autoregal està apuntet de sortir del forn ... tan de bo pogués dir el mateix del passaport!
Petons a totes