Avís important: Si us plau no llegiu aquest post si esteu a dieta, que tampoc es tracta de torturar-se a un mateix.
Quan vaig venir a viure a Anglaterra un dels descobriments més plaents que vaig fer, va ser en el món de la rebosteria. Mai a la vida havia vist pastissos tan bonics, amb tantes capes i servits en porcions tan generoses.
Un ració de pastis deu portar unes 600 o 900 calories (no exagero), així que el que feia al principi quan anava a menjar fora era demanar una amanida lleugereta i un bon tros de pastís i tot quedava compensat. Amb el temps, he de dir, que he anat baixant bastant el ritme, suposo que perquè ja no és la novetat i ara quan vaig a menjar fora prefereixo gaudir d'un bon peix o un plat més elaborat, però durant una bona temporada estava molt entusiasmada en tastar-los tots!
El que em va enganxar de veritat va ser el "icing" que li posen a tot per sobre. Nosaltres a Catalunya no tenim d'això i és una pena perquè està de vici. El concepte de l"icing" consisteix en preparar una crema que queda ben espesa per posar per sobre o entre capes. L'exemple clàssic és el de pastís de pastanaga, que seria com una coca esponjosa que porta pastanaga ratllada i trossets s'anou i entre capes i per sobre porta aquesta crema feta de formatge d'untar, mantega i sucre glass. Molt senzill de fer i increïblement bo.
Si un dia voleu provar no cal fer el pastís de pastanaga, quan feu la típica coca del iogurt poseu aquesta crema per sobre per decorar i ja m'explicareu que tal...
Aquestes són les mides oficials, però jo tot ho faig a ull i vaig tastant fins que queda la dolçor que m'agrada.
200 gr formatge d'untar
60 gr mantega sense sal
60 gr sucre glass
El que em va enganxar de veritat va ser el "icing" que li posen a tot per sobre. Nosaltres a Catalunya no tenim d'això i és una pena perquè està de vici. El concepte de l"icing" consisteix en preparar una crema que queda ben espesa per posar per sobre o entre capes. L'exemple clàssic és el de pastís de pastanaga, que seria com una coca esponjosa que porta pastanaga ratllada i trossets s'anou i entre capes i per sobre porta aquesta crema feta de formatge d'untar, mantega i sucre glass. Molt senzill de fer i increïblement bo.
Si un dia voleu provar no cal fer el pastís de pastanaga, quan feu la típica coca del iogurt poseu aquesta crema per sobre per decorar i ja m'explicareu que tal...
Aquestes són les mides oficials, però jo tot ho faig a ull i vaig tastant fins que queda la dolçor que m'agrada.
200 gr formatge d'untar
60 gr mantega sense sal
60 gr sucre glass
A banda dels pastissos, als anglesos els hi pirra menjar "cupcakes" que són com unes magdalenes que per suposat porten el icing per sobre de mil i un sabors diferents.
El cel dels pastissos a Londres es diu Hummingbird Bakery, una autèntica perla que no us podeu perdre si veniu de visita per la ciutat. Aquí vaig menjar el millor pastis de xocolata que he tastat mai i que recomano a tots els "xocoholics" que llegeixin aquest post.
Així que si volíeu una excusa per visitar terres angleses, ja teniu un bon motiu.
Us deixo amb un parell més de fotos perquè saliveu una mica més.
 | ||||
| Whoopie Pie, la última moda! |
 | |||
| Mississippi Mud Pie |
 |
| England's Victoria Sponge Cake |
10 comentaris:
Mmmmm!!! M'agafes ara mateix totalment ficada dins aquest món, cupcakes, fondant, buttercreams, icings... M'encanta!! Estic esperant que m'arribin uns llibres en anglès que encara no sé si entendré :)A mi també m'encanta, em pareix tot un art. Abraçades!
Ira, si hi ha alguna paraula o concepte que no entens del llibre, envia'm un email i t'ajudo en el que necessitis, okis?
Aix! tens tota la raó, els pastissos anglesos són una perdició. Tenim un amic anglès que tot sovint ens fa pastissos i estàn boníssims i a la ciutat on visc han posat ara una granja amb pastissos a l'estil anglès i americà (ahir mateix en vaig menjar un de cirera amb icing que estava brutal).
Ah! i quan he anat de vacances als EEUU he fitxat cada dia al Magnolia Bakery, ja ho veus, també estic viciada!!
Quina bona pinta!!!! Quina entrada més bona, mmm!!
Jo sóc fan del pastís de pastanaga, al qual fins ara no posava l'icing perquè em semblava molt dificil de fer. Potser ara m'animo!!
Ostres noia, quina passada!!! alguna cosa havien de cuinar bé!!! ;P Quan vem anar de vacances a Alemanya flipàvem perque els pastissos semblaven torres d'alts!
Sol solet jo també vaig anar al Magnolia Bakery! una passada!!!
Som unes vicioses!!!
Això no es fa!! ara m'ha entrat gana!! jajaja
Quina bona pinta tenen TOTS els pastissos que ens has deixat!! Els cupcakes comencen a entrar per aquí amb força.
Caram! Quina pinta! Ara que és per menjar un al dia i la resta de la jornada passar-la amb gotets d'aigua, eh¿? Jaja!
Mira, a mi no m'afecta gaire aquest post perque no sóc massa llaminera. Recordo de les vegades que he pujat per aquí a dalt, no nomès a Londres sino també a Escòcia que els pastissos són espectaculars. Aquí els fem més baixets.
Això de les cupcakes ara aquí està també molt de moda. Em passejo per força blogs gastronòmics i ja en començo a estar empatxada amb tantes madalenes blaves i rosa (és que quan veig colorant alimentari em passa la gana). Hi ha una botiga a l'eixample que pots comprar tota mena d'estris i ingredients per a fer-los. Jo és que sóc de la madalena de tota la vida, avui en faré per cert, al nen li agraden molt.
Hola noies, ara estava pensant que tots aquests pastissos no són aptes pels nostres nens! Com el baby encara és mot petit i no menja sòlids no hi havia ni pensat! hehehe
Sol solet, La Magnolia Bakery és tot un clàssic.Bona, bona!
Onavis, ja veus que és molt fàcil.
Mirashka, tens raó a Alemania també són molt bons.
Ester, ja faré una entrada d'aliments saludables per compensar guapa
Esther, és la dieta del pastís, hehehe
Euphorbia, penso que és una sort que no siguis llaminera, això que t'estalvies. Al final els millors dolços són els casolans, això per descomptat :-)
MMMMM quina bona pinta que tenen, crec que ara amb el nadal no podem estar a dieta jijiji
Publica un comentari a l'entrada