He pensat que seria bonic recordar les primeres joguines del baby, aquelles joguines que vaig comprar amb molta il.lusió abans que naixés i també les que els amics i familiars més propers ens van regalar amb molt de "carinyo".
El baby està creixent i està perdent interès en elles, per ell ara és més interessant jugar amb la càmera de fotos, les tecles del portàtil, els fulards de la mama i bàsicament qualsevol cosa que deixem damunt la taula ben lluny perquè no ho toqui.
Doncs aquí les penjo per la immortalitat, perquè d'aquí uns anys me les miri amb nostàlgia i recordi el baby petit que era i que ja està començant a deixar de ser.
El baby està creixent i està perdent interès en elles, per ell ara és més interessant jugar amb la càmera de fotos, les tecles del portàtil, els fulards de la mama i bàsicament qualsevol cosa que deixem damunt la taula ben lluny perquè no ho toqui.
Doncs aquí les penjo per la immortalitat, perquè d'aquí uns anys me les miri amb nostàlgia i recordi el baby petit que era i que ja està començant a deixar de ser.
13 comentaris:
quina foto més maca!
Buf, la meva mai li fa ni cas la es seves joguines, sempre vol les coses dels grans...
Inmortalitzat! :)
Que xulo!! I quin record més maco! Jo també recordo amb nostalgia algun ninotet típic de la primera època... Fas molt bé d'inmortalitzar-ho perquè tot passa rapidissim!!
Onavis
Hola,
acabo de descobrir el teu bloc. Encantada de llegir-te!
Si t'hi animes, et convido a donar una volteta per LA INVASIÓ TWIN http://lainvasiotwin.blogspot.com
Núria
Ostres!, molt xulo! m'agafo la idea i també faré una foto per la història amb les joguines de bebé de la Marina!
Són totes aquelles joguines a les quals gairebé mai els faran ni cas i amb el que més jugaran serà amb un tros de paper oblidat, una cullera de fusta que els haurem donat quan estem a la cuina, el comandament de la tv, vaja, qualsevol cosa que no sigui una joguina i no sigui d'ells. De vegades em pregunto si li compro coses per ell o perquè em fan gràcia a mi!
El problema ve quan dius "va, faig neteja" i després de 3 hores decidint què llences (o dones, o deses) i fer una bossa, elles la descobreixen i decideixen que aquell nino al que no li han fet mai cas és el mes xulo de tots... Consell: quan els retiris fes-ho ràpid, que no te'ls vegi!
Què monos són aquests ninos de bebè.
Jo encara els tinc desats per algun lloc i recordo que tinc un conillet molt semblant al de la foto. Això de les joguines a vegades és un descontrol perquè es queden petites com la roba.
Petons
Les joguines son super maques però es veritat que sempre estan més interesats en coses com la camara o el telefon..
D´aqui poc estaran escribint els propers post per al blog jejejej
Gràcies Mirashka. M'apunto el teu consell.
Anna, és que es coses de grans són més xules. Tot un clàssic.
Ester, tu aviat hauràs de renovar la foto dels peluixos per una on hi hagin 3!
Gràcies Onavis. Ara veig aquestes joguines molt pitites i al principi no les podia ni agafar de lo gran que li quedaven.
Hola Núria, benvinguda!
Sol solet, que bé que tu també ho vulguis fer!
Sílvia, tens tota la raó. Però lo bé que ens ho passem nosaltres remenant coses i comprant
Euphorbia, no ho havia pensat això. però definitivament aquestes joguines ja s'han quedat petites
WIMBF, calla, calla, no donis idees
Jo el què vaig fer després dels primers Reis va ser agafar el nen i posar-li totes les joguines al voltant. Surt a la foto amb una cara d'espantat!!I em recordava a aquella escena d'ET que està disfressat a l'armari, saps?
Petonets!
Conxi, sí, sí, ja sé quina escena vols dir. Segur que va al·lucinar amb tantes coses noves al voltant. Boníssim!
Publica un comentari a l'entrada