Els anglesos tenen una manera molt curiosa de dir les coses i d’emmascarar el que de veritat volen dir. En el quadre que adjunto a sota podreu veure exemples del que vull dir. Aquest quadre no és cap exageració, realment la ment anglesa funciona d’aquesta manera i per experiència puc dir que quan abans t’hi acostumes i que quan abans comences a jugar al mateix joc, abans et comencen a anar bé les coses.
En el món de les guarderies tampoc podia faltar aquesta manera en coberta de dir les coses i avui mateix he posat en pràctica les meves habilitats en la matèria.
Ahir a la nit el baby va tenir febrícula de 37.7 i aquest matí tenia 36.6, el que vol dir que hi havia molts números que durant el dia li pugés una miqueta la febre. Ell no estava decaigut ni semblava pas malalt, així que de moment semblava que era una d’aquelles febrícules misterioses que igual que venen igual se’n van.
Avui l’havíem de portar a la guarderia i havíem de trobar una manera d’explicar el que tenia el baby, així que hem fet server l’estil anglès en coberta.
Li he dit al meu marit que quan portes el baby a la guarde li digués a la seva cuidadora que el nen estava “teething”, és a dir que tenia alguna dent que li estava sortint.
Quan a la guarde fas aquest comentari, immediatament ja saben que el nen podria estar una mica irritable durant el dia, podria tenir una mica de febre e inclús podria no tenir les mateixes ganes de jugar de sempre.
Evidentment ningú sap que li passa al nen, però d'aquesta manera te l'agafen sense posar-te mala cara, perquè tenir un mal dia per culpa de les dents es políticament correcte en el món guarderil anglès.
Al final el dia ha anat bé, el baby no ha menjat tan bé com sempre però ha jugat i ha estat de bon humor i ara a la nit tenia 37 de febrícula.
A veure com van aquests dies, espero que bé i que el diumenge estigui totalment recuperat perquè li estic preparant una super festa d'aniversari i vindran el seus tres bebes-amiguets a jugar! Aiii quins nervis, 1 anyet ja!
5 comentaris:
Hauré d'agafar aquest quadre i enganxar-me'l per algun lloc perquè jo de filosofia res de res. Tot el contrari! I malauradament això sempre m'ha dut problemes :-( Sort que ara he après a callar una mica tot i que això potser em provocarà una úlcera :-P
Espero que el baby estigui molt millor!
I tant! Aquest quadre ens serà molt útil!!!
A millorar-se!!
És realment sorprenent! com ens podríem entendre amb ells quan els primers que tal vegada no s'entenen són ells? Potser és com dius, és qüestió de donar-li la volta al que suposadament hem entès, i ja està! buf! què complicat! Com diu l'Esther, jo també sóc molt més directe, i també amb els anys una apren a callar, però... tant de doble sentit!
Desitjo que estigui totalment recuperat i que aquest diumenge sigui una trobada magnífica i molt molt especial! que gaudiu molt i molt d'aquest primer anyet de vida d'aquesta preciositat! Com passa el temps, massa de pressa!
Una abraçada molt forta, i ah! sort en els preparatius!
jajaja! molt subtil, però segur que les de la guarde, com a bones angleses, quan les mares els diuen lo de les dents, ja saben "per on van els tiros", però fan cara de creure's lo de les dents i deixen anar alguna frase i una mirada "políticament correcta" ;-). Primer aniversari del petit, quina emoció!
Esther, jo també sóc una mica com tu, no et pensis. És qüestió d'entrenament. Al principi costa mossegar-te la llengua i no dir el que penses realment però després veus que d'aquesta manera guanyes molt més i t'evites enfrontaments.
Onavis, gràcies guapa. El baby ja està millor, iuuuju
Magart Studio, ells s'entenen perfectament, som els demés que som uns pardillos i piquem en totes les cordialitats angleses. Ei, però a mi ja m'agrada aquesta manera de ser, de vegades molt millor que la mediterrània, tu ja m'entens... El baby ja es troba millor, toco fusta per diumenge.
Cas, l'has clavat! Tu t'integraries molt bé a Londres. hehehe
Publica un comentari a l'entrada