dimarts, 12 de juny del 2012

El collit, una opció que mai hagués pensat que faria servir

El baby mai ha sigut un d’aquells nens que dormen tota la nit, no vam tenir aquesta sort. Al principi ell dormia a la seva habitació i jo em passava les nits passejant-me pel pis. En el meu interior pensava que la meva tortura valia la pena, que l’estava educant a dormir sol i que un dia deixaria de despertar-se. Era només qüestió de paciència.

Doncs van arribar els 11 mesos i el tio continuava despertant-se però jo havia de tornar a la feina i no podia continuar amb aquell estat d’extenuació per gaire més temps, així que amb una sensació de que estava fent alguna cosa malament, vaig decidir posar el llit del baby enganxat al nostre llit a l’estil sidecar i veure si així les coses milloraven una mica. 

Aixo també va servir perquè ara fos el pare del baby qui assumís el relleu de les nits i jo descaradament em vaig mudar a l’altre costat del llit. No ens enganyem, les mares som les que acabem pringant en les nits de malaltia i molèsties varies, però almenys a les nits normals, era ara el meu sant home qui allargava la maneta quan feia falta.

Li estàvem donant la benvinguda al collit, sense saber ni el que era i el millor de tot es que funcionava! Quan el baby rondinava a mitja nit, com que  de seguida li donàvem la maneta, doncs de seguida es calmava. D’aquesta manera ha anat aprenent a calmar-se a la nit, perquè sap que ara estem al seu costat i té la confiança que necessita. ( o això vull pensar)

Tot i que les coses havien millorat molt, jo continuava torturant-me a mi mateixa i tenia la sensació constant de que estava fent alguna cosa malament. Ara per fi he entès el perquè em passava això. Quan jo era petita això d'anar al llit de la mare o dels avis era una cosa prohibidíssima. Recordo molt les paraules de la meva família dient que a dormir cadascú a la seva habitació i aixi vaig créixer amb la idea de que anar a dormir amb la mare o els avis era una cosa dolenta. Evidentment que ara no penso que sigui res de dolent, però allà m'havia quedat aquell record al cervell i m'estava perseguint sense ser-hi jo ni conscient. Quines coses passen quan un menys s'ho espera, oi? Misteris de ser mare..

Un cop acceptat i reconegut que fer collit no té res de dolent, ara puc veure les coses positives que té i els efectes tan bons que té pel baby. M'explico: els dies que el baby va a la guarde que són, dilluns, dimarts i dimecres, ho fa de 8 a 18 h, és a dir tot el dia, i ara més que mai m’agrada que s’adormi al meu costat donat-me la maneta i que quan es desperti rodoli fins al meu costat i es quedi enganxat a mi 20 minutets extra fins que es desperta finalment. Tinc la sensació que tot aquest temps que passem junt però dormits, és com si aquestes estones li servissin per carregar i “omplir-se de mama” i que això serveix d’alguna manera per compensar les estones que no estem junts. (o això vull pensar).

També vull dir que gràcies a Deu que tots els dies que s'ha posat malalt estava dormint al nostre costat, perquè des de que va començar la guarde que són tants i tants dies durant l'any que si no li passa una cosa li passa un altre, que realment no crec que hagués sobreviscut a tantes passejades nocturnes.

El collit no és una opció que jo hagués escollit, ho he fet per cobrir les necessitats del baby sense haver de renunciar al meu descans nocturn. Tampoc puc dir que sigui una opció en la que estic a gust totalment, perquè trobo a faltar la intimitat amb el meu home, però aquesta es la única fórmula que ens ha funcionat i la farem servir fins que deixi de ser satisfactòria per cap dels tres... ejem ejem, a qui vull enganyar, la farem servir fins que el baby decideixi mudar-se!

8 comentaris:

Mireia ha dit...

A mi m'encanta fer collit! Tot i que ara que li surten quatre queixals de cop està tota la nit enganxat al pit i em llevo agotadíssima! :/
En canvi, quan jo marxo del llit i es queda sol amb el seu pare, dorm d'una tirada!!!!

Una abraçada!

cira ha dit...

Fantàstic que puguis fer el que més et convingui sense remordiments...T'escric mentre la meva filla dorm al llit gran amb son pare. Avui ha vingut a visitar-nos. A casa també fa temps que se'ns han tret les manies i quan té una mala nit millor passar-la junts, sinó no hi ha qui dormi. De tota manera, segueix tenint el seu llit i de fet li encanta...alguna vegada que li he proposat de venir al nostre s'ha posat com una moto...que no, que ella vol dormir al seu! jeje...coses de l'edat, ja li comença la vena independent! ;)

Mamaaaaine ha dit...

Fora remordiments!!! La meva petita per raons d'espai dorm a una altra habitació. Però quan les nits s'han complicat molt ha trobat un raconet al nostre. Ara quan es desperta ens omple de petons. És molt bonic

Esther ha dit...

A mi la idea del collit com a cosa fixa no m'agrada. Vaja, no dic "nunca jamás" perquè no es pot dir però dubto molt que posés un sidecar d'aquests al llit.

Ara, he de dir que quan en Biel (pobret meu, que pesat ha sortir per dormir) es posa molt pesadet a la nit, l'agafo i el fico al llit.

Mira tu, descansar s'ha de descansar i imagino que amb 18 anys ja no voldrà dormir amb nosaltres, no¿? jeje!

De tota manera he de dir que quan és al llit tampoc acabo de dormir del tot bé. Mira que ja és grandot però encara em fa por aixafar-lo o ves a saber què... Per no parlar del ninja que porta dins!

conxi ha dit...

Benvinguda al club! La única pega que hi trobo és que o bé te'n vas a dormir tu d'hora (les 22:00) o bé ell se'n va a dormir tard (les 23:00) perquè no vol anar-hi sol...Però després dorm fins les 8:00 i després de dinar fa migdiada!Petonets!

onavis ha dit...

Crec que som moltes les mares que, quan hem començat a fer collit, dins nostre hi havia una veueta que ens deia que no és així com s'han de fer les coses.
Per sort nosaltres ara també ens hem tret tots els complexos, perquè hem comprovat que tot i fer collit molt de temps amb la petita, ella hi ha un dia que decideix marxar a la seva habitació. Torna moltes nits, clar que sí, però és el procès normal.

I, com dius, per molts nens és la única manera de dormir seguit! I d'estar tranquils els apres quan estan malats! Bé, i moltes coses més!!

MamaModerna ha dit...

Mireia, el baby també es relaxa molt millor amb el meu home. Quan sóc jo, té masses ganes d'estar amb mi ( sobre tot de tocar-me) i llavors no es relaxa i costa més que s'adormi.

Anna, ja recordo que la teva nena té el seu matalàs al terra i ben feliç que és! hehe

Mamanaaaire, tens raó, fora remordiments! Que mimosa és la teva nena.

Esther, jo vaig posar el llit estil sidecar, perquè tots tinguéssim prou espai per descansar. Lo de dormir tots 3 al llit de matrimoni per mi era horrorós, no descansava ningú! Almenys tu tens un nen que dorm :-P

Conxi, de pega CAP NI UNA! Nosaltres posem a dormir al baby quan té son però quan s'ha dormit, connectem el monitor i el deixem sol unes horetes fins que anem a dormir nosaltres. Gairebé mai es desperta les primeres hores, normalment el festival comença a partir de les 1 am, així que tots feliços :-)

Onavis, tens raó que són complexos i pors absurdes. El millor de tot és que el sistema ens està funcionant i els 3 dormim molt millor. Intentaré no buscar problemes on no els hi ha!

Anònim ha dit...

Ho has explicat molt bé, trobo. Som la generació del no-collit, "respirar tots en la mateixa habitació no és bó", he sentit a dir sempre ¿?¿?¿? En fi... misteris, però és cert que en el nostre subconscient hi havia alguna cosa que ens impedia practicar-lo...

Jo inclús vaig aplicar el mètode Estivill quan la Maria tenia 15 mesos :( Al final també se'm han passat les manies i a casa practiquem el collit "a demanda", cadascú ve al llit quan vol, el dia que vol i a l'hora que vol, sempre hi ha un racó per cada un d'ells. I el tindran fins que vulguin.

Un día n'haig de fer un post del tema ;)