Crònica del viatge de feina a Dublin

Dimecres 3 octubrre

Son les 10 del mati i el taxi acaba d'arribar per portar-me a l'aeroport. Estic de subidon, fa un parell de dies que estic així, però ara que veig el taxi se que no hi ha marxa enrera, que me'n vaig a Dublín. Dic adéu al meu home, amb els millors dels meus somriures i pujo al taxi.

Arribo a l'aeroport amb molt de temps. Avui si que miraré botigues, avui si que dinare tranquilament...

El vol ha anat molt be. Arribo a Dublín, un altre taxi, check in a l'hotel i cap al centre de conferències.

Només arribar em diuen que hem d'anar una reunió a un hotel i reunir-nos amb uns sud koreans, cap allà que anem.

La reunió amb els koreans ha sigut molt formal i protocolaria, però m'agrada l'estil elegant i l'ambient de respecte que es respirava. Una primera experiència professional molt interessant.

Torno a estar dins un taxi, aquesta vegada de camí a l'hotel per canviar- me de roba i anar a un còctel/ recepció al Trinity College. Aquí l'ambient es, com ho diria.... Sectari. Tothom portà penjat del coll la seva identificació i he notat que hi ha certa gent que quan veu que sóc una assistant i no un advocat d'alta reputació, doncs ja no tenen cap interes de parlar amb mi. Aquest event ha servit per posar-me al dia amb els companys de feina, al dia de les novetats al món del canapes i treure a passejar un vestit de festa que feia molt de temps que no sortia de l'armari.

Quan arribo a l'hotel truco al meu home per veure com ha anat el dia. Tot va molt be.

Dijous 4 octubre

Son les 5 del mati, perquè collons m'he despertat? El baby s'haura despertat també? Segur que si, a aquesta hora sempre obre mig ull i busca una maneta amiga. Torno a dormir una mica mes.

Son les 9 i vaig de camí a la conferència, de camí veig un cotxet amb un nen i gairebé trec la llagrimeta. Merda, amb lo be que anava fins ara. Decideixo trucar al meu home per veure com va tot.  Tot va molt be.

Arribo a la conferència, em poso al dia amb els emails, dono la benvinguda a un parell de colaboradors que acaben d'arribar.

Em reunieixo amb unes advocades iranianes. Una d'elles te el seu pare advocat a la presso i ha vingut en el seu nom a recollir un premi. Es sensacional estar amb elles, son tot un exemple de coratge i em fa ser conscient que exercir la professió d'advocat es molt difícil a molts països i que molts advocats estan a la presso pel simple fet de ser advocats.

Després d'aquestes reunió es un no parar de córrer per preparar la GRAN reunió de demà. Aquest es el motiu pel que he vingut, per assistir en una reunió demà que tindrà lloc de 8.30 a 17.30.

Dino ràpidament i continuo preparant tota la documentació.

Tan de bo pugui acabar d'hora i fer un skype amb els meus homes abans de marxar a la festa d'aquesta nit.

Al final avui res de festes, que demà m'espera un dia molt intens.

He fet un Skype i el baby ha alucinat en veure la mama per la pantalla. No se si ha sigut una bona idea, perquè després he baixat a sopar al restaurant de l'hotel i quan he pujat hem fet un altre skype perquè el nen encara estava despert! Pobret, potser al veure'm m'estava esperant despert fins que arribes... En fi, qui ho sap.

Divendres 6 octubre

6 del mati, bon dia a tothom.

Son les 8 i ja tinc la sala de reunions a punt, documentació preparada, audivisuals preparats...

Aquesta reunió servirà per decidir quina direcció tindrà el llibre que estem escrivint sobre com els paraisos fiscals i la evasió d'imposts estan relacionats amb la pobresa al món i la violació les drets humans. 

La reunió ha sigut molt productiva. Tots els membres del projecte s'han posat d'acord en la direcció i el to del llibre i jo personalment he gaudit molt d'estar a la reunio i poder involucrar-me una mica mes en el projecte.

Aquesta nit es la festa de clausura i tindra lloc a la Fabrica de la Guinness.

La festa ha sigut divertida pero jo he reconeixer que sortir de nit ja no m'atrau tan com abans i que de seguida em canso i vull tornar. Em faig gran! snif snif

Dissabte 7 octubre

Ja queda poc, ja queda poc, nomes un taxi, un avio i un altre taxi i aviat ja sere a casa.

Ja he arribat, pujo les escales, obro la porta i veig als meus dos homes somrient-me i donant-me una benvinguda fantastica. M'he posat de genolls, he obert els bracos i el meu baby ha vingut corrent cap a mi dient amb la seva veueta "la mamaaaa, aquiiiii".

US ESTIMO!

Enviat des del meu iPad