Reportatge diari Ara

Ja se que vaig una mica tard, però MOLT BON ANY A TOTHOM!

Fa uns dies que no escric res i se m’han acumulat unes quantes entrades que aniré publicant mica en mica aquest dies. Però el primer de tot es comentar que a principis de Desembre vaig sortir en un reportatge al diari Ara que parlava sobre mares blogaires. Fins que no he anat a Catalunya per Nadal no he pogut veure la versió impresa i ara que ja es a les meves mans em ve de gust compartir-ho amb vosaltres. M’ha fet molta ilu sortir en aquest reportatge i sobre tot pensar que potser la meva historia pot ésser interessant i pot inclús ajudar a altres mares perdudes com jo pel món.

Una mama a la vida moderna

33 anys. 1 fill

http://unamamaalavidamoderna.blogspot.com.es

Viu i treballa a Londres amb la seva parella i el seu fill, que té 1 any i 10 mesos. Té tota la família i amistats a Catalunya, i el seu blog és una necessitat per comunicar-se, per explicar tot el que li està passant des que és mare. Potser si hagués estat a Catalunya, no l'hauria escrit, perquè en parlaria amb les amigues, per exemple, però sent a Londres “em sento encara més sola”, m'explica per telèfon.

Se sent “sola”, perquè la maternitat és un procés que et fa allunyar de la societat. La cura d'un nadó acabat de néixer és tan intensa, que, per a la mare, és com si no existís res més. Si, a més, hi afegeixes la distància amb la terra d'origen, la “soledat es multiplica fins a l'infinit”.

La mare a la vida moderna, que no vol revelar el seu nom, continua explicant que el seu blog està escrit amb molt de sentiment. La intenció no era alliçonar ningú, ni encara menys dir que ella ho fa millor que ningú. Ara bé, “sí que és cert que nota que entre les mares, entre el que ens expliquem pel blog ens ajudem les unes a les altres, perquè en el blog es respira molt de respecte per tot i per tothom; ningú no jutja res dels altres”, diu.

Com que ara la seva criatura, té 1 any i 10 mesos, és a dir que corre per tota la casa, no té tant de temps per escriure entrades com feia al principi, amb els primers mesos de vida. De totes maneres, recorda les entrades que més comentaris van generar entre altres mares, que van ser dos dels tempes més importants de la criança, la son (es preguntava si havia de fer collit o no) i la lactància. En totes dues ocasions, les mares li van donar molt de suport, i només per això, pel tràngol que ella passava sola a Londres, ja considera gratificant escriure un blog.

--
Trinitat Gilbert