Premi, 7 coses

Ja fa uns dies l'Onavis em va passar aquest premi, premi a la versatilitat. Crec que ja l'heu rebut totes,  així que no se a qui passar-li. Aquí van les 7 coses sobre mi que vull compartir amb totes vosaltres. Gràcies Onavis!

• Ric cada dia i molt, inclús quan m'enfado amb el meu home ric i això em fa molta ràbia perquè perdo credibilitat.
• Tinc una gran fòbia a les cuques i als ratolins. Si alguna vegada us trobeu algun d'aquests animalons per casa no sigueu il.luses de pensar que s'ha perdut, no senyor, ni s'ha perdut ni ha vingut sol.
• M'agrada molt que em facin massatges.
• Vaig deixar de fumar després de 8 o 9 anys de donar-li al vici i ho vaig aconseguir gràcies al sant llibre "es facil dejar de fumar si sabes como".
• Mai menjo res que estigui caducat, encara que tingui bon gust i només passi d'un dia. Si m'ho menjo, ho faig amb fàstic i em senta malament.
• M'agafa nostàlgia quan veig que a la tele fan una peli de Paco Martínez Soria o Alfredo Landa. Ja sabeu, aquelles pelis on el prota marxava a Alemanya a buscar-se la vida i veia una dona amb biquini o minifaldilla i se li sortien els ulls. Es podria dir que aquestes pelis m'agraden i tot :-P

Un comiat

S'ha mort l'avia del meu home, és a dir la besàvia del baby. 

El meu home ha agafat el primer vol cap a Catalunya per fer costat a la família. El baby i jo ens hem quedat a Londres.
Tot i que ens repetim una i mil vegades allò de que és llei de vida, sempre és dur acomiadar-se dels que més estimem.

7 mesos

Ja hem arribat als 7 mesos i ara començo a notar això que diuen que els temps passa molt ràpid quan tens nens. Per mi els 6 primers mesos van ser molt lents, semblava que les coses no arribàvem mai, dormir tota la nit, començar amb els sòlids, seure tot solet, començar a dir síl·labes, la primera dent..., doncs bé, ara que ja hem entrat en els 7 mesos i ara que tot això ja ha arribat, noto que tot va molt més depresa.

Mides: 9600 grams i 71,5 o 72 cm.

Habilitats i coses que li agraden

• Caminar és el seu gran hobby. Li agrada que li agafin per sota les aixelles i que l'ajudin a desplaçar-se allà on vulgui anar.
• Mossegar a la mama també està en el ranking de coses preferides.
• Li agrada entretenir-se amb les coses petites i els detalls. Per exemple si li dones un nino, va directe a l'etiquetes i es pot passar uns bons minuts tocant-les amunt i avall, amunt i avall sense parar, o m'agafa el braç i intenta agafar una minipiga que tinc i es passa una bona estona pessigant per aconseguir-ho. El millor de tot és la cara de concentració que posa mentre fa les seves exploracions.
• Dir mamamama i papapapa disparant amb metralleta
• Jugar amb l'amic del mirall de la porta de l'armari ja no li entusiasme gaire, ara li agrada obrir la porta perquè sap qeu darrera hi ha alguna cosa.
• Quan està panxa a terra ja puja el cul i es queda a quatre potes uns segons. D'aquest nou moviment hem tret 2 coses importants, la primera és que el baby es desplaça cap enrere cada vegada que baixa el cul. Ell el que vol és anar endavant però de moment tot va cap enrere. I la segona cosa important és que en aquesta estranya postura el nen fa caca. Sí, sí fa caca com els gossets a quatre potes. No tinc paraules. És un gran avenç per anar superant el problema del restrenyiment. Mica en mica ell torna a fer caca solet, encara que sigui en aquesta postura tan poc digna... havia pensat en fer un vídeo i tot per la posteritat, ja sabeu del nen a quatre potes amb cara d'esforç, però després he pensat que no m'ho perdonaria mai de la vida una cosa així i és que hi ha coses que millor no recordar. hehehe

Dents

Li han sortit les dues dents de baix i les dues de dalt, aixo fa un total de 4 dents.

Alimentació

Pren el pit al matí i a la nit, durant el dia fa àpats de menjar i es beu 1 biberó de fórmula al dia.
Aquest mes ha tastat les cereals sense gluten, l'avena, la pera, els pèsols, la pastanaga, l'advocat, el pollastre, la pruna i el meló.
Com ja vaig comentar en l'ultima entrada de cumplemes, havia aparcat temporalment el mètode del baby led weaning per oferir-li el menjar triturat i penso que continuarem així una mica més. Això no vol dir que de tant en tan també li doni trossets de coses per rossegar, però els àpats forts els fa de puré i ell es veu content. Em recorda als pollets quan estan al niu que van obrint la boqueta tots nerviosos esperant a que la mama els l'alimenti, doncs el baby és igualet, es queda amb la boca oberta i mou les mans nerviós, com dient, va mama no t'encantis i no perdis el ritme de les cullerades.

Amics que ara també són pares

Aquests dies que hem estat per Catalunya hem tingut l'oportunitat de quedar amb varies parelles d'amics que també han tingut canalla recentment. Fins ara no s'havien posat d'acord els astres per poder coincidir i teníem moltes ganes de veure'ls i de compartir les experiències de la nostra nova vida com a pares. 
Es molt curiós com cada parella afronta la maternitat/paternitat d'una manera molt diferent i quan ets penses que els coneixes com a amics i tens una lleugera idea del tipus de pares que poden ser, després et sorprenen amb coses ben curioses. 
Per exemple, una parella que mai es vesteix amb roba de marca i ara el bebè porta el cotxet més car del mercat i la robeta i accessoris més moderns de tots, o una altra parella que tenen un caràcter els dos super tranquil i tenen un bitxet que es passa el dia desafiant als pares sense fer ni cas del que diuen i els pares pobrets ja no saben ni què fer. 
La sorpresa que m'ha sobtat més però i de la que porto uns dies rumiant és una parella que té un bebè i des de era ben petit que surten a sopar els dos sols, deixen al bebè dies i nits amb els avis, es plantegen vacances sense el nen, tots dos van tornar a treballar ben de seguida i ho van fer de gust, creuen que l'escola bressol és una bona solució pels bebès, etc... una sèrie de coses que a mi em fa patir tan sols de pensar-hi.  
El que més m'interessa d'aquesta manera d'afrontar la paternitat és que tots es veuen feliços, els pares perquè apart de pares també poden fer altres coses i gaudir de la vida de parella, laboral, social i el bebè es veu un nen rialler, dels que s'adormen a tota arreu i no li fa cap lleig a cap braços.  
Tot això em fa pensar, sóc una mama pardilla? Estic totalment dominada per la fera lloba que es pensa que ha de protegir al seu petit de tot i de tothom? Perquè quan anem a Catalunya no deixo al meu baby amb els avis i jo aprofito per dormir migdiada, anar a la piscina o simplement estar amb el meu home?
Doncs la resposta a totes aquestes preguntes al final és ben senzilla, perquè dins el meu cor hi ha alguna cosa que em diu que he d'estar amb el meu baby, ell em necessita i jo el necessito. 
Deu ser cert això del cordó umbilical invisible i que cada mare/fill necessiten un temps diferent per anar trencant aquest lligam. En el meu cas el lligam és ben fort i de moment no tinc cap pressa (ni ganes) de perdre una cosa tan meravellosa. 
He d'admetre que quan aquests amics m'explicaven totes les coses que feien sense el bebè, per un moment vaig sentir una certa enveja de veure que ells feien sopars romàntics i viatges de nuvis, però en el meu cas no podria gaudir de cap d'aquestes coses sabent que el meu baby no està a prop meu, així que per una temporada continuaré sent la mama pardilla, la mama lloba, en definitiva continuaré escoltant el meu cor que batega fort i clar.

Segon viatge a Catalunya

Ja hem arribat de passar uns dies per terres catalanes. Aquesta vegada ens hem pres el viatge amb més tranquil·litat i hem improvisat molt més el tema de les visites i curiosament això d'anar planejant sobre la marxa ha anat molt bé i hem vist a més gent de la que ens pensàvem. Estic descobrint que es pot anar a Catalunya sense necessitat de sortir de casa amb una fulla excel detallada amb totes les visites de la setmana i això és molt alliberador.
 

El balanç del Baby d'aquest viatge ha sigut:
- Ha fet 7 mesos a terres catalanes.
- 1 denteta nova, ja van 4.
- Ha après a dir mamamamamamamamamama sense parar, ni respirar, ni canviar el to, ni la mirada.. Anem pel carrer i el tio dispara la metralleta de mamamamamama i va despertant somriures i mirades allà on anem.
- Ha patit el que és suar mentre es dorm. Per sort només va ser una nit.
- Ha estrenat el "parque" i les joguines de bebè gran que ens va deixar la tieta, alias "la meva salvadora".
- Ha caminat per la sorra fineta i s'ha mullat els peus al mar. Això de l'aigua tan freda no li va agradar gaire, però seure a la tovallola i mirar i escoltar les onades sí que li va agradar molt.

El balanç de la MamaModerna d'aquest viatge ha sigut:
- 16 picades de mosquit de les grosses, de les que piquen i s'inflamen.
- Un refredat que va aparèixer tímidament fa un parell de dies però que ara per la veu de manolo que se m'està posant jo diria que la cosa anirà a pitjor.
- Un cul lleugerament més gros per culpa de totes les porqueries que he menjat aquests dies.
- El meu primer llibre llegit des de que vaig tenir al baby. He llegit Breaking Dawn, perquè estic tenint un brot psicòtic/adolescent i havia de saber com acabava la història d'amor entre la mortal Bella Swan i el vampir Edwar Cullen.
- Cap raig solar ha tingut la amabilitat de deixar-se caure, així que continuo igual de blanca nuclear.
- He descobert la Babycook. És la meva nova gran amiga inseparable.

Segur que em deixo un munt de coses, però és que estic destrossadeta.

Vull aprofitar aquest post per agrair a l'Erna el seu regal i dir-li que ja m'ha arribat el llibre. L'Erna va fer un sorteig d'un exemplar del llibre que ha escrit el seu home, Mandalas del Tíbet i jo vaig ser l'afortunada a guanyar l'exemplar amb dedicatòria i tot. És un llibre preciós i ara que el tinc a les mans us he de dir que l'enquadernació és fantàstica. El llibre té espirals i així es poden passar les pàgines molt fàcilment, les pàgines són gruixudes i així es poden pintar els mandales sense que traspassi darrera, la mida del llibre també és molt encertada i no pesa res! Moltes gràcies Erna!