dissabte, 22 d’octubre del 2011

Visita estratègica a la guarderia

Ahir havia d'anar a la guarderia a donar el dipòsit per assegurar la plaça i vaig ser eixerida i vaig anar a una hora que sabia que farien jocs. Va ser una visita estratègica en tota regla ja que volia veure que feien els nens a banda de menjar i dormir.
Em vaig reunir amb la directora i mentre ella arreglava la paperassa jo m'anava aixecant i anava traient el cap a la sala dels petits per veure que feien i al final la directora em va dir que si ens volíem quedar i entrar a jugar que ens podíem estar fins les 4, inclús em va demanar si el baby es volia quedar a sopar que tocava sopeta. ( A les 3.30 els hi donen el sopar! Així són els horaris anglesos pels bebès). Aquí la dona va guanyar molts punts.
Doncs al final vaig acceptar l'oferiment i em vaig colar a la classe 20 minuts. Quin morro que tinc.
Quan vaig entrar només 1 dels 9 nens estaven dormint i la resta estava jugant a diverses coses. Els més grandets estaven a la taula mirant un àlbum de fotos amb una monitora i suposo que jugaven a diferenciar objectes i animals i el grup dels que s'arrosseguen pel terra estaven a la catifa jugant amb una altra monitora i tenien una joguina amb un mirall enorme i sembla que s'ho passaven bé. La tercera monitora estava dreta prenent notes, ja que al final del dia es dona un full a cada pare on s'apunta el que els nens han menjat, quanta estona han dormit, els bolquers canviats i l'activitat del dia.
Ahir la classe estava al màxim d'ocupació que és 9 nens per aula i una monitora per cada 3 nens. ( es diu monitora, professora, cuidadora? ni idea).
En general he vist que els nens estan ben cuidats i passen l'estona entretinguts. Em va sorprendre molt que dormen a la mateixa classe i tot i haver xivarri no es desperten. Això al baby segur que li costa perquè ell està acostumat a dormir sense llum, amb musiqueta o silenci. Però ara que ho penso segur que tots els altres nens també dormien així fins que es van haver d'acostumar a la vida de la guarde, així que el baby segur que s'acaba adaptant també.
El baby va passar aquests 20 minuts assegut en una catifa bavejant les joguines que anava trobant i com era el nen nou, van venir els altres companys-bebès arrastrant-se com zombis a veure la novetat de la tarda. El van encerclar i tot i si em descuido segur que se'l cruspeixen!
Falta un mes per començar el període d'adaptació i fins llavors vull desconnectar del tema guarderia i sobre tot aparcar les angoixes per uns dies, però he de reconèixer que la visita estratègica d'ahir m'ha ajudat molt per treure'm dimoniets de sobre... a veure si també serveix per dormir una mica millor.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Insomni i bebè de la Carla Bruni

Ho he d'acceptar noies, pateixo insomni. Fins ara ho estava emmascarant amb escuses del tipus, això és una mala nit, el baby m'ha desvetllat, però no, el baby és un sant que no diu ni muuu fins les 5 aproxidamament, llavors a partir d'aquesta hora plora una mica i si li poses el xumet ràpidament ell continua dormint. La que no dorm sóc jo! Em costa molt agafar la son tot i estar exhausta i a mitja nit em desperto i ja no puc tornar a dormir. Avui estava esmorzant a les 5.15! A veure si passem aquesta etapa de neguits pel tema de la guarderia i descanso, perquè ja començo a fer cara 5 anys més vella del que sóc en realitat!

Aquest matí ( a les 5 ), m'he assabentat que la Carla Bruni ha tingut una nena, que va ser un part programat i que el seu marit se'l va perdre perquè tenia una reunió amb la Merkel!

Jo ja suposo que el president de la República francesa té una vida pública i es deu a les seves obligacions, però faltar al part de la teva filla per una reunió per parlar de l'euro que tots sabem que no arreglarà res? Simplement indignant! Aquí em demostra la qualitat humana que té el senyor Sarkozy i com funcionen les prioritats dins del seu món de poder. 
El pitjor és com ho estan explicant els medis de comunicació "...el flamante padre regresó desde la ciudad alemana para estar junto a su esposa.",. Quin collons si a sobre serà un heroi. Que mínim que tornar un cop va acabar la reunió, no trobeu?

dijous, 20 d’octubre del 2011

Tenim guarderia

Després d'uns dies bastant angustiosos i unes nits de poc dormir, us he de dir que ja tenim guarderia pel baby.
Fa uns dies vaig trucar a la directora de la guarde que ens queda més a prop de casa i li vaig dir que veient com estava la situació (posició 19 en la llista d'espera) que si sortia una plaça quan fos que jo me la quedava encantada. La veritat és que aquí em vaig marcar un farol, però clar no pensava que sortiria una plaça tan ràpidament i que a més ens l'oferirien a nosaltres. Ahir vaig rebre una carta que deia que havien agafat al baby per començar el 14 de Novembre. Gluuups! La plorera que vaig agafar! Va ser una sensació molt estranya perquè havent rebut la millor de les notícies jo estava plorant com si això fos una desgràcia. Misteris de ser mare suposo...
Avui hem anat a veure el lloc amb més deteniment i el baby ha estat a la seva aula una estona. M'ha sorprès molt com els nens estaven allà tranquils asseguts esperant a que els hi portessin el dinar i abans de marxar hem tornat a fer una ullada i ja estaven gairebé tots dormidets als seus llits. Increïble! Era com si estiguessin hipnotitzats!
Hem parlat amb la directora i finalment ha acceptat que el baby comenci el període d'adaptació el dia 24 de Novembre i oficialment el 5 de Desembre. Us semblarà una tonteria però per mi haver guanyat aquests quinze dies d'estar amb ell és com una victòria guanyada.
Se que tot anirà bé, que el baby s'adaptarà ràpid i aprendrà moltes coses i que jo gaudiré de tornar a ser una dona treballadora, però haver de passar per aquest procés de separació del baby m'està entristint molt. En fi, com moltes de vosaltres, ara em toca a mi passar per aquest moment tan dur.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Fent les paus amb Londres

Quina millor manera de fer les paus amb la ciutat? Doncs quedar amb uns amics al centre i anar de tapes.
Aquest va ser el pla d'ahir diumenge i he de dir que ha funcionat perfectament. SI encara tenia alguna mena de recel a Londres pel fet de voler marxar i no poder, amb el dia d'ahir ja m'ha passat completament.
Va fer un dia de sol espectacular, vam quedar amb uns amics i vam anar a un nou restaurant de tapes espanyol a deixar-nos els calerons ( mai millor dit perquè cada tapa costava entre 7 i 10 euros) i per acabar la tarda, els tres vam passejar a la bora del riu Tàmesis i vam veure com es ponia el sol en mig del pont Millennium amb la catedral de Saint Paul a un costat i la Tate Gallery a l'altre. Sí senyor, això és un bon diumenge.
Ara només queda trobar escola bressol, cosa gairebé impossible degut a que vivim en el barri on ha hagut més "baby boom" de tota Europa, però això millor ho explico un altre dia. 


dissabte, 15 d’octubre del 2011

Casc protector

Ara que el baby comença a moure's (de moment  a l'estil comando) he pensat que havia d'investigar el mercat per trobar alguna cosa que em donés una mica de tranquil.litat. El baby ara està en la fase de arrastrar-se pel terra i girar-se i que passa? doncs que dona amb el cap en el parquet pensant-se que tot a la vida es tovet com el llit i la manta d'activitats. Se que amb una mica de temps ell aprendrà que el terra és dur i fa mal, però llavors vindran altres coses fins que domini l'equilibri i sàpiga caminar sense problema. Doncs bé, per passar aquesta etapa amb el menors d'ensurts possible, vaig comprar per internet un casc per a bebès que serveix de 7 mesos fins als 2 anys aproximadament. Ahir em va arribar el producte i estic encantada amb l'invent, a més és moníssim, oi?