Ahir vaig tornar a la oficina després de 1 any i 1 mes de baixa maternal. Va ser un dia intens carregat de moltes emocions fortes.
Em vaig despertar d'hora i com tots estaven dormint vaig tenir temps d’arreglar-me i de recollir el pis una mica.
Quan ja estava a punt de marxar el baby es va despertar i vaig jugar amb ell una mica, li vaig canviar el bolquer, preparar el biberó i finalment el vaig deixar al llit amb el pare. I sabeu què? Em vaig sentir alliberada de marxar i no ser jo la que l’havia de vestir i portar a la guarde.
Després vaig caminar fins l’estació de tren i vaig estar la mitja hora de trajecte llegint! Quin gust tornar a agafar un llibre amb tranquil.litat sense haver de parar cada cinc minuts. Estic llegint Tokio Blues i m’està encantant l’estil d’aquest escriptor.
Després vaig caminar fins l’estació de tren i vaig estar la mitja hora de trajecte llegint! Quin gust tornar a agafar un llibre amb tranquil.litat sense haver de parar cada cinc minuts. Estic llegint Tokio Blues i m’està encantant l’estil d’aquest escriptor.
Quan vaig arribar a la feina, em van ensenyar les oficines noves i on seria el meu escriptori.
El matí va ser un no parar de reunions amb la meva jefa per posar-nos al dia. Es curiós perquè aquesta noia em va cobrir la baixa maternal i ara cobreix la baixa maternal de la meva jefa, així que ara ella és la meva nova jefa. Xerrant i xerrant amb ella em va dir que havia sigut un any dur fent la meva feina i que moltes vegades s'enrecordava de mi i es preguntava com m’ho feia jo tota soleta. Sentir aquestes coses sempre ajuda a sentir-te valorada.
El matí va ser un no parar de reunions amb la meva jefa per posar-nos al dia. Es curiós perquè aquesta noia em va cobrir la baixa maternal i ara cobreix la baixa maternal de la meva jefa, així que ara ella és la meva nova jefa. Xerrant i xerrant amb ella em va dir que havia sigut un any dur fent la meva feina i que moltes vegades s'enrecordava de mi i es preguntava com m’ho feia jo tota soleta. Sentir aquestes coses sempre ajuda a sentir-te valorada.
Quan vaig acabar les reunions del matí em vaig trobar una postal de benvinguda a la taula de part dels meus companys. M’encanten aquests detalls tan anglesos, perquè ells s’envien postals absolutament per tot. Una altra cosa curiosa és que durant aquest any de baixa el meu cactus va morir i la meva nova jefa m’ha comprat llavors perquè planti un de nou. Si és que estan en tot!
A l’hora de dinar m’ho vaig passar de meravella passejant per la zona i dinant soleta. Encara no em puc creure que a partir d’ara tindré tres migdies a la setmana per mi, per fer el jo vulgui. Ai beneïda llibertat!
La tarda va ser una mica mes espesa, perquè el meu cervell ja no donava per més i posar-se al dia i a més en un idioma que no és el teu, costa una mica.
El pitjor de tot va ser l’hora de plegar, perquè un cop vaig baixar del tren només pensava que volia veure al baby i em va donar una mica d'ansietat, vaig començar a caminar de pressa per arribar a la guarde i aquest camí se'm va fer etern.
El baby va tenir un molt bon primer dia. La seva monitora em va dir que no semblava en absolut que havia estat 19 dies fora, perquè no va plorar i va passar el dia ben content, tal i com és ell. Això és un gran alleujament ja que saber que ell està bé i és feliç a la guarde fa que tot sigui més fàcil.
El balanç és molt positiu i crec que hem començat l'any amb molt bon peu.
