Han arribat els mimos!

El baby sempre ha sigut un bebè molt independent i molt poc mimós, és un cel de nen, però de petons i abraçades ben poques. A mi això sempre se m'ha fet difícil i no és que hagués perdut l'esperança però si que portava un temps mentalitzada a acceptar que potser m'havia tocat tenir un fill d'aquesta manera. El caràcter d'un fill no es pot escollir, ens toca el que ens toca i crec que és un dels grans reptes de tots els pares, acceptar l'angelet que ens toqui i saber entendre'l i fer-lo feliç.
Doncs bé, estic molt contenta de dir que ja portem unes setmanes que el baby ha après a demostrar-me el seu afecte. Tot va començar amb les rebudes que em feia quan em veia a la tarda després d'estar tot el dia a la guarde, especialment els dies que anava el seu pare a recollir-lo. Llavors quan jo arribava a casa i em veia se l'il·luminava la cara de felicitat, corria cap a mi i m'agafava la cara amb les dues mans i es llençava a sobre meu amb la boca oberta i fent un gran "aaaaaa" (així és com el baby fa abraçades i petons). No tinc paraules per descriure lo feliç que em feien aquestes rebudes.
La cosa ha evolucionat molt més i ara el baby em fa "mimitos" tots els dies en un moment o un altre. Avui ha sigut espectacular, perquè hem anat a casa d'una amiga a jugar amb altres bebès i en un moment de la tarda el baby ha deixat de jugar amb els seus amiguets i ha vingut cap a mi per fer-me una suuuuper abraçada! La meva amiga que ha vist el baby moltes vegades i coneix el seu caràcter, m'ha mirat i ha entès perfectament la meva cara emocionada assaborint aquest regal tan meravellós.

Confusions nocturnes

Des de que va néixer el baby que em passa una cosa ben curiosa. Quan estic dormint amb el meu home al costat i per alguna raó allargo la mà i li toco la cara, en els meus somnis sempre em penso que estic tocant al baby. És un fet incomprensible perquè evidentment el meu home i el baby tenen olors diferents i tactes moooolt diferents, però allà estic jo tocant i tocant la cara del meu home mentre dormo. En aquell moment estic dormint i convençuda que estic agafant al baby, però una neurona del meu cervell no entén res del que passa i per això toco i toco la seva cara intentant esbrinar on comença i on s'acaba el baby. Llavors em començo a angoixar perquè no sóc capaç d'entendre el baby que tinc allà plantat i lluito per esbrinar-ho sense haver-me de despertar. Al final sempre m'acabo despertant i penso que tonteta que sóc, que allò era el meu home i no el baby.

Ahir a la nit va tornar a passar però "a lo grande", us explico. Ara el baby dorm a la nostra habitació amb el seu llit estil sidecar enganxat al nostre llit i ahir el meu home va venir a dormir una mica més tard i nosaltres dos ja estàvem KO. Doncs quan va venir a dormir, com sempre em va fer uns tocs perquè em girés i fos ell el que dormís al costat del baby i el que va passar és que el tio em va plantar la seva cara davant meu i jo de seguida la vaig agafar amb dues mans pensant-me que era el baby que s'havia despertat i volia escalar per sobre meu. El meu home es va pensar que jo estava desperta i que li volia fer algun petonet, però de seguida va notar que movia massa les mans com buscant alguna cosa i que no tenia cap intenció de fer-li cap petó. Jo estava profundament dormida i una altra vegada em pensava que aquella cara era la del baby. De cop i volta em va entrar molta angoixa perquè no entenia el tacte aspre de la cara ( barba de 2 dies) i tocava i tocava pensant que al baby li havia sortit una erupció horrible per la cara i que m'havia de despertar com fos i anar a urgències immediatament, llavors el meu home va parlar de cop i volta i jo vaig fer un salt i un j****r que segur que encara em senten els veïns. Quin sustooooo, per favor!

I vosaltres també teniu confusions nocturnes?

1 any

Aquest últim mes el baby ha fet grans progressos en el tema de la mobilitat. Va estar bastant de temps gatejant a l’estil comando i jo ja em pensava que no aprendria a gatejar i que aniria directament a l’etapa de caminar. Doncs, no ha sigut així. El baby ha après a gatejar, a posar-se dret, a escalar i inclús a saltar quan esta agafat a les baranes del seu llit. Encara li queda un temps per llençar-se a caminar, però està clar que hem entrat en una nova etapa i que el caminador que feia servir per desplaçar-se, ja fa molt que va quedar oblidat.

Mides: 11 quilos i 78 centímetres

Coses que li agraden i noves habilitats

• Ara el que més li agrada és gatejar per tot el pis, posar-se dret agafadet al sofà o al nostre llit i intentar escalar a sobre nostre.
• També gaudeix molt dels seu nou joc que és saltar al seu llit amb les manetes agafes a les baranes.
• Sempre li ha agradat molt que el fem volar una mica per l’aire. A mi em costa perquè jo no puc amb 11 quilos de nen, però el meu home ho fa fantasticament bé. Tenim el joc de dir “tres, dos, un... ignició” i ell es posa tot apunt perquè sap que vindrà una enlairada de les bones.
• Li agrada molt fer palmes o moure les manetes mentre li cantem cançons.
• Sempre està buscant les joguines que fan música, llavors ell pitja el botó i quan sona la música seu, ens mira i comença a fer palmes.
• Continua tenint aficions perilloses com obrir i tancar totes les portes, moure les cadires, ficar els dits als endolls, ficar-se a la boca els carregadors dels ordinadors…
• Li agrada agafar els llibres, passar les pàgines i explicar els contes en el seu idioma mentre senyala les pàgines.
  

Vocabulari

El vocabulari és el mateix però la novetat és que ara tenim un nen que no calla, tot el dia està parlant en el seu idioma bebil, que si papapapa, mamam, xexexe. La novetat és que ha après a senyalar i a dir que no ( amb significat) amb el cap, així que entre això i la manera que té de mirar les coses, ara sabem més clarament el que vol... o el que no vol.

També fa una cosa que no mola gens: quan està de bon humor i vol jugar va dient papapapa amb veueta de pito i quan està enfadat o cansat comença amb el mamamama amb veu de ultratumba. No és just!

Dents

El baby té 8 dents i 4 queixals. Crec que li està sortint algun queixal dels de darrera i algun ullal, però de moment no es veu cap punteta.

Alimentació

Continua sent un nen molt bon menjador, però tenim un problema i és que no sap mastegar. Ell s'ho menja tot sempre que siguin trossets molt petits i si hi ha algun tros una mica més gran l'aixafa amb el paladar i tot cap endins, però com el tros sigui gran i dur, se li queda allà a la llengua i comença a ennuegar-se, un drama. Els intents que he fet de donar-li galetes de bebès o trossos de pa per rossegar, han sigut un desastre. És una pena perquè ell s'ho menja tot i podríem avançar més amb el tema, però en fi, haurem de fer les coses al seu ritme i esperar el dia que aprengui a fer-ho.

Avions

En aquest primer anyet el baby ha agafat un total de 12 avions.

8 avions a Catalunya
2 avions a Niça
2 avions a Fuerteventura

1 any sent mare

Aquest dies han estat molt intensos entre les malalties varies, els preparatius de la festa i totes les emocions que m'han vingut al cap al recordar que tot just fa un any vam començar aquesta aventura de ser pares.

Aquests dies miro al baby i veig com ha canviat, en el petit nen que s'està convertint i què emocionant que és veure cada gran fita que ell va adquirint en el seu món particular.

Quan miro enrere i penso en l'any tan intens que he tingut, estic molt contenta d'on som ara. No puc dir que hagi sigut un camí fàcil per mi, tot el contrari el fet d'assimilar tota la feinada que comporta cuidar d'un bebè (la major part del temps jo soleta i evitant que plorés en tot moment i procurant que agafés el mínim de disgustos possibles), m'ha suposat alguna que una altra crisis personal i de parella, però passat aquest any huracanat, puc dir amb total seguretat que m'agrada on estem ara, la família tan meravellosa que tinc i que m'agrada la meva nova jo. Penso que ser mare m'ha fet millor en tots els aspectes i que el baby m'ha ensenyat tantes i tantes coses. Així que, aquí va una petita mostra que vull compartir amb totes vosaltres.

El meu petit m’ha ensenyat...

a a ser millor persona

a tenir empatia pels altres

a tenir infinita paciència

a valorar les coses bones

a ser conscient que les coses dolentes sempre acaben passant

a no ser tan exigent amb  mi mateixa, no passa res si una no és perfecte

que l'amor no te límits

que ser mare no et deixa fora de joc o almenys no per sempre

a desenvolupar la imaginació, l'eficiència i a saber fer mil coses a la vegada

que de vegades les crisis són necessàries per poder reflexionar, canviar i millorar

que tans sols una mirada i un somriure et pot fer la persona més feliç del món

a valorar a la gent que m’estima i agrair-ho

a acceptar que ser mare comporta deixar de fer el que vols quan vols

a gaudir més que mai del temps lliure

a que és impossible ser la mare perfecte i que voler ser-ho no dona la felicitat

a aprofitar cada instant d’un dia qualsevol

a que tot i que de vegades m’enfadi amb el meu home, ell és el millor company que mai hagués pogut desitjar

a tenir més confiança en mi mateixa

a acceptar que no passa res per tenir un dia dolent

a perdonar

a ser conscient de lo poderós que és prendre's la vida amb un somriure

I sabeu què? El millor de tot és que el camí tot just acaba de començar i segur que el meu baby continuarà omplint-me el cor amb coses encara més meravelloses.

LA FESTA. Crònica fotogràfica

Per si hi havia cap dubte que avui el baby celebrava el seu aniversari

Berenar pels grans

Berenar pels petits

Pastís casolà de taronja i llimona

No ha quedat perfecte, però jo li he posat molt amor i carinyo