2 anys

El baby ha fet DOS ANYS!!!!! Oooooeeeeeee!!!!

Aquest segon aniversari, igual que l´any passat el pobre baby està malalt. Ja fa dies que té la mare de totes les diarrees juntes, una mica de febre, una mica de tos, menjar poc i malament, mal humor.., en fi que això de fer els anys al mig de l´hivern és un rotllo, perquè el pobre baby té tots els números d´agafar el virus de cada temporada, com ja està passant. Això també s´hi suma, que crec que és molt injust fer anys quan sempre plou, fa fred, es fa fosc a les 4 de la tarda i no pots gaudir dels parcs ni de res a l´exterior sense portar capes i capes de roba. De fet ara que ho penso, crec que des de principis de novembre de l´any passat que no recordo al baby feliç corrent pel carrer... Ara l´imatge habitual del nostre dia a dia, és anar ben tapat que fa fred i puja i baixa del cotxet que fa fred.

En fi, que tot aquest rotllo és per dir que he decidit celebrar el cumple del baby dues vegades, una ara i una altra cap a principis de març, on farem una escapadeta en el seu honor, ooohh yessss! Anirem a un parc d´atraccions per menors de 5 anys que hi ha al sud d´Anglaterra que és temàtic dels dibuixos de la Peppa Pig. Mireu quina bona pinta

http://m.youtube.com/watch?v=mTixIjNYpRY

El dia del cumple del baby, estàvem ell i jo sols a casa  - i l´amiga diarrea, of course - i com el meu home treballava tot el dia i arribava a casa molt tard, doncs vam decidir que obrirem els regals el cap de setmana.

Si el baby està recuperat, la idea és el dissabte passar la tarda al Museu de la Ciència de Londres, on hi ha una secció específica per a nens petits. Potser el baby és massa petit per entendre els experiments, però he llegit que els més petits s´ho passen pipa corrents i pitjant botos, així que allà que anirem.

El diumenge, hem convidat a un parell d´amigues del baby a casa perquè vinguin a menjar el pastís... Aquest any vull fer un pastís de xocolata amb forma de peix, a veure com em queda...

En fi, ja tinc ganes de que el baby es recuperi i començar a gaudir de totes les celebracions!

Un any més que passa, el baby que ja ha deixat de ser un baby i a mi que em cau la baba cada vegada que el miro i veig en el nen tan meravellós que s´està convertint. Com diu el meu home, baby ets un crack!

Converses amb el baby - 23 mesos

Converses amb el baby. Si, si, el baby ja xerra i deu ni do com ho fa!

Mama: com es diu papallona baby?
Baby: "fafaflai"
Papa: "fafaflai"?
Baby: no papa no! fa-fa-flaaaai
Mama: papa es diu buterfly
Baby: molt be mama!
Papa: fafaflai
Baby: no papa no
Papa: fafaflai
Baby: it is ok papa ( com dient, pobre papa es tontet, millor que ho deixi córrer)

Estava jo servint el bol de pure al baby per sopar avui quan...
Baby: mama vigila que crema

Mama: no crema baby, està be

Baby: uiii que crema

Mama: no baby esta be

Baby: si, si esta be

Baby: cullera del baby i cullera de la mama

Mama: si, cullera del baby i cullera de la mama

Baby: estem tots

Mama: si, estem tots. Menja baby.

Baby: ui, aquesta cullera es molt graaaaaan

Baby: i aquesta es molt pitita

Mama: ooooh que bo el pure

Baby: ooooh que bo

Baby: truita?

Mama: si baby, primer el pure i després la truita

Baby: flam?

Mama: no baby no, el flam s'ha acabat. Avui hi ha mandarina.

Baby: acabat. Flam acabat

Baby: el cotxe del baby es a Catalunya

Mama: si, el cotxe del baby es a Catalunya

I així està tot el dia. M'encanta aquesta nova etapa.

Reportatge diari Ara

Ja se que vaig una mica tard, però MOLT BON ANY A TOTHOM!

Fa uns dies que no escric res i se m’han acumulat unes quantes entrades que aniré publicant mica en mica aquest dies. Però el primer de tot es comentar que a principis de Desembre vaig sortir en un reportatge al diari Ara que parlava sobre mares blogaires. Fins que no he anat a Catalunya per Nadal no he pogut veure la versió impresa i ara que ja es a les meves mans em ve de gust compartir-ho amb vosaltres. M’ha fet molta ilu sortir en aquest reportatge i sobre tot pensar que potser la meva historia pot ésser interessant i pot inclús ajudar a altres mares perdudes com jo pel món.

Una mama a la vida moderna

33 anys. 1 fill

http://unamamaalavidamoderna.blogspot.com.es

Viu i treballa a Londres amb la seva parella i el seu fill, que té 1 any i 10 mesos. Té tota la família i amistats a Catalunya, i el seu blog és una necessitat per comunicar-se, per explicar tot el que li està passant des que és mare. Potser si hagués estat a Catalunya, no l'hauria escrit, perquè en parlaria amb les amigues, per exemple, però sent a Londres “em sento encara més sola”, m'explica per telèfon.

Se sent “sola”, perquè la maternitat és un procés que et fa allunyar de la societat. La cura d'un nadó acabat de néixer és tan intensa, que, per a la mare, és com si no existís res més. Si, a més, hi afegeixes la distància amb la terra d'origen, la “soledat es multiplica fins a l'infinit”.

La mare a la vida moderna, que no vol revelar el seu nom, continua explicant que el seu blog està escrit amb molt de sentiment. La intenció no era alliçonar ningú, ni encara menys dir que ella ho fa millor que ningú. Ara bé, “sí que és cert que nota que entre les mares, entre el que ens expliquem pel blog ens ajudem les unes a les altres, perquè en el blog es respira molt de respecte per tot i per tothom; ningú no jutja res dels altres”, diu.

Com que ara la seva criatura, té 1 any i 10 mesos, és a dir que corre per tota la casa, no té tant de temps per escriure entrades com feia al principi, amb els primers mesos de vida. De totes maneres, recorda les entrades que més comentaris van generar entre altres mares, que van ser dos dels tempes més importants de la criança, la son (es preguntava si havia de fer collit o no) i la lactància. En totes dues ocasions, les mares li van donar molt de suport, i només per això, pel tràngol que ella passava sola a Londres, ja considera gratificant escriure un blog.

--
Trinitat Gilbert

Descobrint el Nadal

El baby està fent un master accelerat sobre arbres de nadal, cançons nadalenques en català i en anglès of course, Santas ( em nego a dir-li “Father Christmas”), Tios i fires de nadals, inclús torrons! Mare meva i només estem a dia 18 de desembre!

Pobret meu, porta un cacau mental considerable, tan és així que l’altre dia m’el vaig trobar a la seva habitació ( m’encanta dir la SEVA habitació!) amb un petit cagatio que tenim d’un pam de llargada, doncs el va agafar si se’n va anar a donar-li garrotades a una joguina que és un elefant. Ell estava allà tan content donat pals a les seves joguines i cantants “ametlles i torrons, te, te i te”. Al final li vaig dir que deixés el Tió a la taula una altra vegada que ja havia cagat prou i va anar tot el camí donant-li cops i cantant.

Amb el Santa la cosa esta sent una mica més traumàtica, perquè l’home  aquell gras i amb pels a la cara no li fa gens de gracia. Ja ha vist el Santa 2 vegades aquest any ( i les que queden, glups!) quan va venir  de visita a la guarderia i quan vam anar a una fira de nadal del barri i totes les vegades va posar bastant mala cara inclús quan li donaven els regals.    

També hem anat a la famosa fira nadalenca Winter Wonderland al Hyde Parc de Londres i allà va pujar per primera vegada en uns “caballitus”. Va pujar en un cavall d’un carrusel i en un tren que donava una volat pel parc. Va estar tranquil i relaxat però jo diria que va passar l’estona sense pena ni gloria.

En fi, que voler que un nen de gairebé 2 anys entengui les tradicions nadalenques es bastant agosarat. Per ell tot això son experiències i jocs nous, uns més agradables que unes altres i jo crec que el que més li agrada de tot plegat és quan veu a la mama i al papa amb cara d’atontats i il.lusionats perquè el nen ha cantat el seu primer “fum, fum, fum” o ha posat cara de flipat quan ha tastat el torró de xocolata per primera vegada. 

Bones festes a tothom! Catalunya, que ja venim!

Operació dormir sol (II)

El meu regal/desig de nadal ha arribat anticipat aquest any: el baby ja dorm a la seva habitació!

Vam posar el llit a la seva habitació el mateix dia que tornàvem del viatge a Catalunya. La idea era que s’ho trobés tot ja canviat i que amb una mica de sort no recordés gaire la manera en al que dormia abans del viatge.  

Al baby li va agradar el seu nou llit des del primer moment i sobre tot la idea de que podia pujar i baixar sempre que volgués.

Aquesta és la rutina que fem servir ara:

El baby puja al seu llit ell solet i nosaltres li diem que el seu nino NicoTico l’està esperant al coixí per dormir amb ell, després seiem a la catifa al costat del llit, intentem que no hi hagi contacte visual. El baby veu el nostre cap a través de la barana proctectora i sap que estem al seu costat, però ni el mirem ni li seguim les converses.

Normalment el baby rondina i diu que no vol dormir i comença a parlar i posar-se dret al llit, llavors la clau és el no parlar-li gaire ja que si li comencem a dir que "no, no, no", ell riu perquè es pensa que és un joc, així que el que fem és ignorar-lo i de tant en tant amb veu suau dir-li que “bona nit guapo, és hora de dormir”. Al final s’aburreix que ningú li segueixi el rotllo, s’estira, es relaxa i finalment.... molt finalment s’adorm.

Aquí us deixo la foto del meu noi heroi, NicoTico for president!