Salutacions des de Túnez!
Aquest és el quart viatge de feina que faig aquest any. Tots han sigut viatges curts de diumenge a dimecres i en tots ells el meu home ha estat cuidant al baby i combinant els horaris de feina per poder portar-lo i recollir-lo de la guarderia mentre jo sigués fora.
Quan vaig tornar a la feina de la meva baixa maternal, vaig parlar amb els meus caps de departament i els hi vaig proposar que volia involucrar-me més ens els projectes, volia viatjar i sobre tot volia que entenguessin que el fet de ser mare, no tans sols no m´havia limitat com a professional sino que m´havia donat l´empenta que necessitava per creure més en mi i per voler crèixer i progresar en la meva carrera profesional.
I així va ser com vaig començar una petita revolució en la que vaig voler incloure tots el meus colegues que com jo ens dediquem a fer tasques logístiques i administratives del projectes i que com jo, també estaven dessitjant participar més activament en els projectes. Així va començar tot i un any més tard, puc dir amb un somriure als llavis que ja porto 4 viatges de feina.
Dono les gràcies al meu baby per posar-me les coses tan fàcils. Per adaptar-se perfectament quan li dic que he de marxar uns dies i que el papa cuidarà d´ell. Per entendre que, vindrà un taxi a recollir a la mama i que la mama marxarà uns dies i per explicar a tothom amb un somriure a la cara que " la mama ha marxat en cotxe negre i que mama is coming soon"
També dono les gràcies al meu marit meravellós que sempre m´ha animat a viatgar i sempre m´ha donat la tranquil.litat que necessitava per no patir i poder marxar amb la total seguretat que tot estava control.lat.
Als meus dos homes de la meva vida, al gran i al petit, gràcies!
