dilluns, 6 de juny del 2011

Anem en metro


Ahir va ser el meu aniversari. El primer com a mama!

Per celebrar-ho vam decidir anar a dinar amb uns amics al centre de la ciutat i ... en metro. Prova de foc de les de veritat!

Jo tenia ganes de provar això de pujar i baixar escales mecàniques amb el cotxet per anar agafant-li el "truquillo", ja que, ara que el baby és més gran, vull anar al centre més sovint. Doncs quin horror d'experiència! Pensava que era qüestió de pràctica, però vaig veure que la seguretat del baby depèn de massa factors externs que no puc control.lar.

Les primeres escales, les va voler baixar el pare del baby i ell molt confiat diu que millor baixar d'esquenes, doncs horrooooor! Ell va començar a baixar, la jaqueta va caure al terra i el cotxet es va quedar fora. Menys mal que jo estava darrera per ajudar a solucionar el desastre. Llavors vaig dir que ni de conya baixàvem d'esquena, que millor de cara, doncs el cotxet es va quedar encallat al final de l'escala, perquè s'havien de pujar les rodetes de davant una mica per ajudar-lo a sortir de la cinta. Evidentment em vaig clavar els mànecs a les costelles, em vaig xafar el peu i gairebé ens mengem al pobre que venia darrera.

Encara no havíem agafat el metro i ja portàvem una cara de tensió els dos que no semblava que anéssim a celebrar un aniversari, més aviat semblava que necessitàvem ajuda psiquiàtrica urgent.

Dins el vagó del metro, el baby es va portar molt i molt bé. Va anar dormidet una bona estona i quan es va despertar va seure a la meva falda i anava jugant amb el seu pare tot content i rialler.

A la tornada, quan ja teníem la tècnica mig dominada i pensàvem que no li havíem d'agafar por a això de les escales, un tio que tenia pressa se'ns va creuar davant sense deixar marge de reacció i gairebé encallem una altra vegada. Buuuuuf, ja estàvem "tensionats" una altra vegada.

En fi, vull pensar que amb uns quants intents més els riscos s'aniran minimitzant, però fins ara no havia pensat que una cosa que sempre he vist fer a tantes i tantes mames pogués ser un esport d'alt risc en potència.

Referent del meu aniversari i sent sincera, he de dir que no va ser un dels millors aniversaris que he tingut. El baby continua sent un "sensepapers" i això fa que de moment no puguem anar a Catalunya. Fa molts mesos que estic reclusa en aquest país fred i de mal menjar i realment necessito anar uns dies per terres catalanes a recarregar piles. Ara, això sí, a la que tinguem els documents del baby, no hi haurà qui ens pari! Penso recuperar hores de vol sens falta!

Per animar-me una mica, vaig fer el que faig molts anys: fer-me un "autoregal". Espero que avui m'arribi per correu i ben aviat faré un post parlant de la meva nova adquisició...

15 comentaris:

Sol Solet ha dit...

En primer lloc PER MOLTS ANYS!! Espero que tot i les aventures passessis un dia genial.
Per les escales, recordo que les del metro de Londres són llarguíssimes, és qüestió de trobar-hi el "truquillo". No hi ha ascensor a algunes estacions?
Segur que aviat tindreu els papers i podràs venir cap a Catalunya a fer un "stage" de recuperació!!
Una abraçada

Anònim ha dit...

Per molts anys!!! Espero que aviat puguis venir a carregar piles a la nostra terra!!

Esther ha dit...

Feliç any nou :-P

Moltes felicitats i a veure si ben aviat aconsegueixes aquestes hores de vol que les terres catalanes sempre donen vida.

KIRA PERMANYER ha dit...

anims! malauradament el tema desplaçament amb cotxet es durissim allà, aqui i a qualsevol lloc perquè qui ho va dissenyar segur no era pare/mare o tenia sempre un cotxe a la porta... estem en contacte! saps? hauries de posar una pestanyeta del teu perfil al blog... sempre ajuda per saber a qui estàs llegint! una abraçada.

MamaModerna ha dit...

Noies, moltes gràcies per les felicitacions.
A moltes estacions de Londres no hi ha ascensor i justament a mi em van tocar totes ahir.
No veig l'hora de menjar-me unes llesques de pa amb tomàquet amb unes olives "La Espanyola! hehehe

MamaModerna ha dit...

Hola Kira,
Prenc nota d'això que dius del perfil del blog.
Gràcies per fer-te seguidora :-)

onavis ha dit...

Felicitats!!
I quina intriga això del regal...

Sílvia ha dit...

Felicitats!! Això d'agafar el metro és una aventura, a Londres, a Barcelona i a tot arreu. Jo sempre agafo l'autobús

MamaModerna ha dit...

Gràcies per felicitar-me guapes!
Onavis, avui no ha arribat el regal. snif snif. A veure demà...
Sílvia, la pena del bus és que se m'ha acabat això de pujar a la part de dalt. hehehe

Euphorbia ha dit...

Felicitats per l'aniversari. Si no el vas gaudir prou, ja tens una excusa per repetir la celebració ;)
No sabia que eres a Londres. La veritat és que recordo el metro molt antic i atrotinat. Per sort, aquí tenim moltes estacions adaptades i gairebé a tot arreu hi ha ascensors.
Petons

MamaModerna ha dit...

Gràcies Euphorbia. Repetiré SEGUR!

Anònim ha dit...

Per molts anys!!!! per molt que plogui, el teu somriure i la teva llum als ulls, mai s'apagaran!!!
Una abraçada

MamaModerna ha dit...

Anònim, moltes gràcies per aquestes paraules tan dolces.

Ira ha dit...

Moltes felicitats!!! El tema barreres arquitectòniques és un horror. Jo sempre penso si a mi que vaig amb un cotxet em costa com ho fan els que van en cadires de rodes?? Fatal, fatal... Jo gairebé no l'he utilitzat el cotxet, el portabebés (fular, bandolera, mei thai...) és molt més pràctic. Abraçades!

MamaModerna ha dit...

Gràcies Ira. Ara es veu tot diferent, oi?