dilluns, 20 de juny del 2011

Sogres

Quan els meus sogres van saber que la cosa del passaport anava per llarg, no ho van dubte un instant i van comprar uns bitllets d'avió per venir-nos a fer una visita, així que aquest cap de setmana han vingut a Londres.

Jo que voleu que us digui, la notícia no m'entusiasmava gaire, perquè al portar tan de temps presonera en aquest país, hagués preferit haver pogut anar a Catalunya uns dies, carregar piles i un cop amb aires renovats, llavors sí que el meu cap hagués estat més predisposat a les visites, perquè sembla que no, però quan venen visites t'hi acabes deixant la pell i tot. Per molt que la gent insisteixi que nosaltres fem la nostra vida i que ells ja s'emmotllaran al nostre dia a dia, al final sempre acabes fent un munt d'esforços que a una servidora que és mama recent i té poca ajuda li acaben passant factura.

Després de 3 dies molt intensos crec que aquesta visita ha servit per millorar la relació i sobre tot per una cosa que jo trobo molt important, deixar de veure la sogra com "la sogra" i començar veure-la com "l'avia del meu fill".

Crec que és un pas que totes les mames hem de fer, unes ho fan de forma natural i sense casi plantejar-s'ho i jo sóc de les que li costa bastant donar aquest pas. No se cap a on anirà aquest sentiment. Vull pensar que cada vegada la veuré més com una aliada amb la que podré comptar en moments difícils de la criança del baby i també aniré tenint més ganes de compartir amb ella els moments bons del seu dia a dia.

Un dels factors que ha fet que jo estigui començant a canviar el xip de la manera de veure-la és que he vist que fa molts esforços per mostrar-me RESPECTE de la manera que vull criar al baby. I dic esforços perquè té una personalitat molt forta i sempre li agrada opinar d'absolutament tot. Quan va néixer el baby i inclús durant l'embaràs jo tremolava amb alguns comentaris que havia fet i pensava quina bona m'esperava a partir d'ara. 


Doncs sembla que la cosa va per un bon camí. Ella continua opinant de tot, això no hi ha qui ho canviï, hehehe, però ara la diferència és que noto que quan jo li dic el que penso de les coses, ella ho té en compte i ja no insisteix a tirar cap a un altre camí.

Jo sóc una persona que valoro molt quan algú fa esforços per canviar, així que la meva idea és demostrar-li lo contenta que estic de que em respecti les meves decisions i de que com m'agradaria que la cosa continués per aquí. Crec que és important que li faci saber que me n'adono dels seus canvis i de com els aprecio, així anirem creant un cercle de bon rotllo que seran els fonaments per continuar amb una relació positiva basada en el respecte i la confiança.

Una reflexió final: Us heu adonat que en cap moment parlo del sogre-avi. Perquè serà que les palles mentals sempre són entre dones ...

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Ais les sogres... Em sembla molt bé que les dues feu l'esforç de respectar-vos, ella amb les teves decisions i tu valorant el canvi.

Jo no puc opinar, doncs la meva sogra va morir abans de casar-nos, el que més greu em sap és que els meus fills no puguin disfrutar de la seva presència. Segurament no tindrien el mateix tracte que amb la seva iaia (la meva mare), que al final és com la segona mare per ells, però ara simplement no la tenen, ni l'han coneguda mai.

Vull dir-te amb tota aquesta parrafada que tinguis present que tot i ser la teva sogra, també és l'àvia del teu baby. No li privis de disfrutar d'ella (ni de l'avi, per suposat!!) A no ser que fos algú intractable, però segons expliques no és el cas ;)

onavis ha dit...

Sí, es curiòs el pas de ser sogra a ser àvia dels teus fills. A mi per sort no em costar, he tingut molta sort! I tot i no pensar com nosaltres en algunes coses, ens respecta molt.
Que bé que també sigui el teu cas, perquè he vist de tot al meu voltant...

Sol Solet ha dit...

M'agrada molt aquest post i aquesta reflexió de passar a de veure a la sogra com a tal a passar a veure-la com a àvia del teu fill. Jo també tinc ganes de fer aquest pas però m'està costant moltíssim i no acabo de fer el tomb. (poc a poc suposos)

Euphorbia ha dit...

Aquestes relacions, amb la sogra especialment, poden ser complicades. Jo recordo que els primers mesos van ser una mica estranys, no arribaven a ser tibants però tampoc eren una bassa d'oli. Amb el temps la relació s'ha anat suavitzant, per sort.

Allek ha dit...

hola como estas?
pasaba a saludarte! te dejo
un fuerte abrazo!

MamaModerna ha dit...

Ester, per mi els meus avis van ser molt important a la meva vida i també voldria el mateix pel meu fill. Gràcies pel teu comentari guapa.

Onavis, jo també he vist de tot, per això aquest és un tema en el que tinc especial interès en que vagi bé.

Sol solet, t'entenc perfectament. És un tema que crea molt malestar i gairebé sempre la pilota es va fent grossa per falta de comunicació i malentesos. El més difícil es trencar aquesta dinàmica, però val la pena intentar-ho. Jo ara em sento molt millor amb mi mateixa.

Euphorbia, suposo que tot té un període d'adaptació, tant pel nou rol de mare, com pel nou rol d'avia. Cadascú ha de trobar el seu nou lloc dins de la família. Què bé que ara tot estigui millor.

Alek, gràcies per visitar el meu bloc. Parles el català?

conxi ha dit...

I si el teu fill a més de 2 iaies tingués 3 besàvies??? És una sort però pensa que són el triple de comentaris i opinions a escoltar!
Amb tot i això no em puc queixar gaire perquè la meitat d'elles viuen a 80 Km i el veuen només un cop a la setmana...Ara, quan era bebé acabat de nèixer i plorava i totes deien la seva doncs les haguès fet fora de casa! Petonets!

MamaModerna ha dit...

Conxi, quina santa paciència la teva! hehehe

Mirashka ha dit...

Que bé! Si, jo crec que si li reconeixes t'ho agrairà!

Jo he tingut molta sort: la meva sogra és un encant i sobretot molt discreta, mai es fica en res. En el meu cas el que tenia pitjor actitud era el meu sogre, més que res perque anava a la seva.

Un petó!

Esther ha dit...

La meva sogra és una bruixa (si em llegeix... Jajaja) però tot i així m'esforço per a que els meus fills la gaudeixin com a àvia perquè els nens no tenen res a veure amb els embolics dels grans.

Conxi els meus fills també tenen 3 besàvies! I ben a prop!

MamaModerna ha dit...

Mirashka, espero que les coses amb el teu sogre ja estiguin millor. Quina sort que la sogra no es fiqui en res, de veritat, t'has estalviat unes quantes arrugues, d'aquelles que surten entre les celles de posar tanta cara de crispació. hehehe

Esther, tu treu-ho tot guapa. hahaha. I saps que és el millor de tot? Que un dia tu i jo també serem sogres!