Collit sí o no? No sé que fer!

Aquests dies que el baby ha estat malalt només volia a la mama dia i nit, així que em va semblar que el més pràctic era posar el seu matalàs i el de convidats al menjador i dormir els dos junts. Tot i així el baby donava mil voltes i sempre buscant el contacte físic amb mi.
Ara el baby ja està recuperat del tot però el que passa és que no vol dormir sol. Fina ara no havíem tingut cap problema amb aquest tema. Sempre ha plorat a la nit quan li queia el xumet, però llavors anàvem corrent a posar-li i ell continuava dormint. 

Les coses han canviat, les nits ara són un infern de 3 o 4 xumets que cauen, un parell de plors mentre somia i a partir de les 4 el nen directament obre els ulls em mira, allarga els braços i diu que vol dormir amb la mama. Quan el porto al nostre llit, no serveix deixar-lo al costat, no, no, ell em vol tocar, espatxurrar amb les seves manetes i inclús pujar a sobre meu i dormir allà plantat.
De ben petit vaig fomentar que el nen dormís sol perquè jo tinc el problema que em desperto molt fàcilment ( i ara que sóc mare encara més) i els primers mesos que ell dormia al cabàs amb nosaltres van ser molt cansats per mi perquè em passava la nit despertant-me per qualsevol sorollet.
Suposo que ja podeu intuir per on va el meu problema... no se que fer!
Mai he deixat que el baby plori i penso que si vol dormir amb mi és perquè em necessita... però si accepto a fer collit quan anys durarà l'agonia???? Sobreviuria a tan de temps sense dormir? Ser mare implica acceptar que ja no pots dormir mai més?
També penso.. si faig el sacrifici i el deixo plorar una nit, deixarà de reclamar a la mama per dormir? Buuff tan sols de pensar en deixar-lo plorar, ja m'esgarrifo..
Si voleu compartir les vostres experiències amb mi, us estaria molt agraïda.

Nota: Està nevant! Primera nevada de la temporada :-)

Un dia molt productiu

Avui he deixat el baby a la guarderia. Potser no ho hauria d'haver fet perquè ell no està 100% recuperat i m'arrisco a recollir-lo pitjor de com l'he deixat, però tots necessitàvem aquest moment. Ell com ja fa un parell de dies que no té febre, està més enèrgic i necessitava sortir de les quatre parets que l'han tingut tancat tants dies i jo també necessitava un descans de baby per poder fer toooootes les coses pendents.
El dia ha sigut molt productiu. He deixat el baby, he vingut a casa per obrir la porta a la noia de fer feina i un cop ella ja estava llesta per deixar-,me la casa immaculada he aprofitat aquestes tres hores per anar de compres. He comprat un munt de regals pels familiars i un parell de conjuntets nadalencs pel baby, perquè vagi ben guapo a Catalunya. Quan he arribat, la casa estava neta ( quin gustàs) i no quedava resta (ni olor) de malaltia per enlloc així que he dinat el plat macrobiòtic superenergètic que m'he comprat a la botiga naturista i mentre ho feia m'he posat el programa del convidat, aquesta setmana amb Pilar Rahola ( confessió: em cau ve la Pilar Rahola). Després he començat a empaquetar regals... 19 paquets, que es diu ràpid! Després he posat una rentadora de les ràpides ( mitja horeta) i he aprofitat aquest temps per entrar a internet i per dir via facebook que aquest any no enviaré les postals de nadal. Les envio cada any per tradició. Quan era petita ajudava a la meva iaia a fer-ho i jo he volgut seguir aquesta bonica tradició que em porta tants bons records. Però aquest any no podrà ser, i no passa res.
Seguidament m'he dutxat ( que ja tocava), he estès la rentadora, guardat roba eixuta i ja estic llesta per anar a recollir al baby un cop acabi d'escriure aquest post.
Ai ai ai a veure com me'l trobo ara. Tan de bo estigui bé que demà tinc un dia especial, podríem dir inclús que tinc el dia lliure, el primer dia lliure d'obligacions en 10 mesos... vaig a la city a dinar amb els meus companys de feina i si tot va bé passejaré per la ciutat, llegiré.. si tot va bé clar.

Tinc molts premis

Sóc un desastre pels premis, sempre oblido recollir-los i després passen els dies i ja no hi penso més. Em fa ràbia, perquè de veritat que em fa molta il.lusió rebre'ls, així que moltes gràcies a totes per continuar pensant en mi.

La Sandra, de Anda si es mama em va donar el premi a NICE BLOG, moltes gràcies Sandra. 

Per recollir el premi he de contestar a unes preguntes, així que aquí van.

Les meves 3 cançons preferides:

Fa molt de temps que estic molt apàtica en qüestions musicals, gairebé no dedico temps a descobrir nous artistes ni a recordar velles cançons. Aquestes 3 van marcar la meva vida en algun moment.

Manu Chao - Me gustas tu

Pedro Guerra - Deseo

Antonia Font - Vitamina Sol

També he d'explicar un somni: Hi ha un somni de quan era petita que sempre el recordo amb molt de carinyo. Surto jo gronxant-me d'un gronxador que penjava d'un arbre i al meu voltant també es gronxaven tots els components de la banda Europe. Recordeu el mític tema de The final Countdown? Doncs al somni tots ens gronxàvem al ritme de la cançó. 

Anna de fent de mama va crear fa uns dies un premi molt bonic que es deia SÓC UNA MAMA QUE FA HISTÒRIA Doncs el premi el va rebre l'Onavis i ella me'l va passar a mi. Moltes gràcies Onavis. 

Per rebre el premi he d'explicar una bistòria o un moment de la meva infantesa en la que vaig ser especialment feliç. 

Recordo el dia que tota la família vam anar al zoo de Barcelona. Per mi va ser un gran dia perquè això d'anar a la ciutat i sobre tot a veure animals, era una cosa que fèiem molt poques vegades. Vam passar un dia fantàstic i tinc fotos molt boniques d'aquell dia. Més endavant em van explicar que el motiu d'anar al zoo va ser perquè el meu avi estava malalt i no volien que nosaltres ens adonéssim, així que va venir la iaia però l'avi no. 

L'Onavis també em passa el premi BEST BLOG i jo el recullo amb molt de gust.

Queda pendent el Topao 7 que em va passar l'Esther de El petit calaix, però això serà un altre dia.

Diagnòstic de la primera malaltia del baby

Després d'una setmana amb febrícula i febre i el baby sense millorar, avui hem anat al metge per saber si el refredat havia mutat cap a alguna altra cosa. Doncs es veu que sí, es veu que el baby té una amigdalitis de cavall i ha de prendre antibiòtics durant una setmana. Una setmana més amb un nen malalt que només vol braços i a la nit es desperta cada dos per tres i només es calma si estic a prop.
Per acabar d'arrodonir la situació, el meu home té mal d'esquena i no pot fer CAP esforç físic, això vol dir que no pot agafar al baby, ni canviar-li els bolquers, ni res que impliqui una mica d'ajuda per la mama moderna.
Però no passa res, jo puc amb tot. Bé, amb tot no: hauré de començar a assumir que aquest any no tindré temps de comprar tots els regals de nadal pels familiars ni temps d'escriure les postals que cada any envio amb tant de carinyu.

Trucada de la guarderia

Avui m'han trucat de la guarderia que el baby tenia 39 de febre i volien el meu permís per donar-li paracetamol. M'he portat un bon ensurt i he anat ràpidament a veure el meu petit. Quan he arribat estava dormidet i quan l'he vist no ho he pogut evitar i se m'han saltat les llàgrimes allà mateix.
A la tarda hem anat al metge i el doctor ens ha dit que el baby té un procés viral i que en un parell de dies segurament es trobarà millor, que li doni paracetamol i/o ibuprofeno si li puja la febre i que el mantingui ben hidratat.
Aquests últims dies el baby ha estat una mica malalt, però aquest matí no tenia febre i jo em pensava que ja estava recuperat. No m'esperava per res aquesta trucada de la guarderia i molt menys que em diguessin que el nen estava a 39 de febre.
Quina tarda més angoixant que he passat.