Descobrint el Nadal

El baby està fent un master accelerat sobre arbres de nadal, cançons nadalenques en català i en anglès of course, Santas ( em nego a dir-li “Father Christmas”), Tios i fires de nadals, inclús torrons! Mare meva i només estem a dia 18 de desembre!

Pobret meu, porta un cacau mental considerable, tan és així que l’altre dia m’el vaig trobar a la seva habitació ( m’encanta dir la SEVA habitació!) amb un petit cagatio que tenim d’un pam de llargada, doncs el va agafar si se’n va anar a donar-li garrotades a una joguina que és un elefant. Ell estava allà tan content donat pals a les seves joguines i cantants “ametlles i torrons, te, te i te”. Al final li vaig dir que deixés el Tió a la taula una altra vegada que ja havia cagat prou i va anar tot el camí donant-li cops i cantant.

Amb el Santa la cosa esta sent una mica més traumàtica, perquè l’home  aquell gras i amb pels a la cara no li fa gens de gracia. Ja ha vist el Santa 2 vegades aquest any ( i les que queden, glups!) quan va venir  de visita a la guarderia i quan vam anar a una fira de nadal del barri i totes les vegades va posar bastant mala cara inclús quan li donaven els regals.    

També hem anat a la famosa fira nadalenca Winter Wonderland al Hyde Parc de Londres i allà va pujar per primera vegada en uns “caballitus”. Va pujar en un cavall d’un carrusel i en un tren que donava una volat pel parc. Va estar tranquil i relaxat però jo diria que va passar l’estona sense pena ni gloria.

En fi, que voler que un nen de gairebé 2 anys entengui les tradicions nadalenques es bastant agosarat. Per ell tot això son experiències i jocs nous, uns més agradables que unes altres i jo crec que el que més li agrada de tot plegat és quan veu a la mama i al papa amb cara d’atontats i il.lusionats perquè el nen ha cantat el seu primer “fum, fum, fum” o ha posat cara de flipat quan ha tastat el torró de xocolata per primera vegada. 

Bones festes a tothom! Catalunya, que ja venim!

Operació dormir sol (II)

El meu regal/desig de nadal ha arribat anticipat aquest any: el baby ja dorm a la seva habitació!

Vam posar el llit a la seva habitació el mateix dia que tornàvem del viatge a Catalunya. La idea era que s’ho trobés tot ja canviat i que amb una mica de sort no recordés gaire la manera en al que dormia abans del viatge.  

Al baby li va agradar el seu nou llit des del primer moment i sobre tot la idea de que podia pujar i baixar sempre que volgués.

Aquesta és la rutina que fem servir ara:

El baby puja al seu llit ell solet i nosaltres li diem que el seu nino NicoTico l’està esperant al coixí per dormir amb ell, després seiem a la catifa al costat del llit, intentem que no hi hagi contacte visual. El baby veu el nostre cap a través de la barana proctectora i sap que estem al seu costat, però ni el mirem ni li seguim les converses.

Normalment el baby rondina i diu que no vol dormir i comença a parlar i posar-se dret al llit, llavors la clau és el no parlar-li gaire ja que si li comencem a dir que "no, no, no", ell riu perquè es pensa que és un joc, així que el que fem és ignorar-lo i de tant en tant amb veu suau dir-li que “bona nit guapo, és hora de dormir”. Al final s’aburreix que ningú li segueixi el rotllo, s’estira, es relaxa i finalment.... molt finalment s’adorm.

Aquí us deixo la foto del meu noi heroi, NicoTico for president!

La iaia fa 100 anys

Aquests dies hem anat a Catalunya a celebrar que la besàvia del baby ha fet 100 anys.

Aquest es el regal que li ha fet el baby. Ooooooh!

Operació dormir sol (I)

Nosaltres vem decidir dormir tots junts perquè les nits amb el baby sempre havien sigut molt mogudetes i quan vaig haver de tornar a la feina, dormir a les nits era una questió de supervivència. D' aquesta manera va ser com vam començar a fer collit. 

El baby amb els mesos ha aprés a dormir una mica més profund i sense tants despertars nocturns. També ha deixat de posar-se malalt cada 10 dies (malaïda guarderia).

Doncs el que sembla que havia de ser l'inici cap al bon camí, doncs es va empitjorar i moolt. M´explico:

El baby sempre ha necessitat agafar-nos la maneta per poder dormir, mai havia volgut cap nino, ni manteta, ni res. Doncs fa uns mesos, que ja no es conformava amb agafar-nos la mà, el que volia era pessigar, .. i pessigar..., i pessigar fins que es quedava adormit. I quan es desvetllava a mitja nit plorava histèric perquè volia la seva mà/braç/coll per pessigar. La cosa va arribar a un extrem que quan el baby està relaxat al sofà o quan l´agafes a bracos, pessiga de manera inconscient.

En aquest punt ja vaig veure que això no podia continuar així, que l´adicció de pessigar no el deixava descansar a les nits i que cada cop ens feia més mal quan pessigava. Era hora d´intervenir una mica, ensenyar al baby a dormir amb un nino i convidar-lo a estrenar la seva mega-xula-habitació. Enough is enough!

Ja portem dues setmanes de procés, en que el baby se´n va a dormir amb  el seu nou amic NicoTico. LLavors els dos ens estirem com sempre, ell al seu llit, jo al meu i cada cop que busca la mà per pessigar li dic qeu agafi la maneta del NicoTico. Les primeres 3 nits van ser durilles, però ara ja ha acceptat la nova situació i està tranquil perquè veu que jo continuo al seu costat.

Durant el dia, quan ens pessiga ara li dic que no ho faci si us plau que em fa mal i ell repeteix que fa mal i ho deixa de fer. 

La cosa va per bon camí i això m´anima molt i em dona esperances que potser en un dia no molt llunyà el meu home i jo recuperarem la nostra habitació, oooooeeee!

Continuarà...

No es pica!

Últimament la frase que mes li dic al baby es:  “No poking/pushing!” Que vol dir “no es pica!”  

El baby ens ha sortit un picador! I jo jo em passo el dia enganxada a ell com una paparra, perquè el nen allarga la ma sense avis previ i fot hòsties a tot nen que se li acosti.

L’altre dia gairebé em dona un atac quan va empènyer una nena que estava davant seu a dalt de tobogan! Ja us podeu imaginar la cara de l’altre mare...

Jo intento veure el perquè fa això i busco alguna manera de connectar amb ell per fer-li entendre que això esta malament.

El que he pogut veure fins ara, es que el baby pica als nens ( tan grans com a petits) quan hi ha alguna cosa que no li agrada i sobre tot quan hi ha algun nen  que esta invadint el seu espai personal. Llavors el picar es la seva única manera que te dir dir que allò no li agrada. També he de dir que el baby encara no entén quan fa mal, de fet si dic “aaauuu” comença a riure perquè es pensa que es un joc i si faig que ploro ( o si algun cop he plorat, ejem ejem), doncs no fa cap intent de consolar-me. No entén el patiment dels altres.

Mica en mica anem millorant amb el tema, perquè ell ja sap que això no es fa i repeteix amb mi  “no poking” quan li dic que no i diu “ sorry” als nens quan ho fa.  

La seva cuidadora a la guarderia m’ha dit que a mesura que vagi adquirint mes vocabulari i tingui altres maneres d’expressar les coses, deixara de fer servir la forca per manifestar el rebuig.

Suposo que aquestes coses porten el seu temps i que la clau es anar insistint i insistint fins que finalment entengui que allò no ho ha de fer.  

I vosaltres us heu trobat amb nens picadors?