divendres, 2 de març del 2012

Confusions nocturnes

Des de que va néixer el baby que em passa una cosa ben curiosa. Quan estic dormint amb el meu home al costat i per alguna raó allargo la mà i li toco la cara, en els meus somnis sempre em penso que estic tocant al baby. És un fet incomprensible perquè evidentment el meu home i el baby tenen olors diferents i tactes moooolt diferents, però allà estic jo tocant i tocant la cara del meu home mentre dormo. En aquell moment estic dormint i convençuda que estic agafant al baby, però una neurona del meu cervell no entén res del que passa i per això toco i toco la seva cara intentant esbrinar on comença i on s'acaba el baby. Llavors em començo a angoixar perquè no sóc capaç d'entendre el baby que tinc allà plantat i lluito per esbrinar-ho sense haver-me de despertar. Al final sempre m'acabo despertant i penso que tonteta que sóc, que allò era el meu home i no el baby.

Ahir a la nit va tornar a passar però "a lo grande", us explico. Ara el baby dorm a la nostra habitació amb el seu llit estil sidecar enganxat al nostre llit i ahir el meu home va venir a dormir una mica més tard i nosaltres dos ja estàvem KO. Doncs quan va venir a dormir, com sempre em va fer uns tocs perquè em girés i fos ell el que dormís al costat del baby i el que va passar és que el tio em va plantar la seva cara davant meu i jo de seguida la vaig agafar amb dues mans pensant-me que era el baby que s'havia despertat i volia escalar per sobre meu. El meu home es va pensar que jo estava desperta i que li volia fer algun petonet, però de seguida va notar que movia massa les mans com buscant alguna cosa i que no tenia cap intenció de fer-li cap petó. Jo estava profundament dormida i una altra vegada em pensava que aquella cara era la del baby. De cop i volta em va entrar molta angoixa perquè no entenia el tacte aspre de la cara ( barba de 2 dies) i tocava i tocava pensant que al baby li havia sortit una erupció horrible per la cara i que m'havia de despertar com fos i anar a urgències immediatament, llavors el meu home va parlar de cop i volta i jo vaig fer un salt i un j****r que segur que encara em senten els veïns. Quin sustooooo, per favor!


I vosaltres també teniu confusions nocturnes?

9 comentaris:

MamaKoala ha dit...

Jajaja, doncs a mi no em passa, això de confondre el meu home amb els nens... Sí que comec la sensació de quan estàs mig-despert mig-adormit que es barreja la realitat amb els somnis, i em partia amb lo de l'erupció terrible a la cara del bebé, és boníssim, jajaja!!

morgane ha dit...

Ostres, imagino que per tu deu ser molt angoixant, però jo no he pogut parar de riure mentre ho llegia. Pots posar alguna cosa entre tu i el teu home, como un nino tovet per no sentir-te tan angoixada si ho toques? O potser tampoc funcionaria?

Anònim ha dit...

Ostres, ha de ser angoixant, però jo llegint-ho també m'he fet un fart de riure imaginant la sitaució! A mi no m'ha passat mai, a més a més molts dies el meu home mens deixa el llit pel peque i per mi sols! :)

Mireia ha dit...

Ostres, ha de ser angoixant, però jo llegint-ho també m'he fet un fart de riure imaginant la sitaució! A mi no m'ha passat mai, a més a més molts dies el meu home mens deixa el llit pel peque i per mi sols! :)

MamaModerna ha dit...

A ningú més li ha passat això noies?!?! Doncs sí que estic malament!

MamaKoala, el meu marit també va riure una estona, però jo encara no m'he refet de l'ensurt.

Montse, si fiqués un nino entre els dos, llavors ja seria el fi del romanticisme, hehehe

Mireia, que considerat el teu home.

cas ha dit...

a mi també m'ha fet riure imaginar-me la situació :-D. A mi no m'ha passat mai tenir una confusió mentre dormo. El que sí que em passa és que molts cops somio amb el bebè, i de vegades que corre algun perill, com que el cotxet se me'n va costa avall i no l'atrapo, o coses així, i tb m'agobio molt.

Esther ha dit...

Per tu deu ser un moment molt angoixat però llegit així és divertit, eh? :-P

A mi tampoc m'ha passat mai això de confondre nens i papa però és que els nens no dormen amb nosaltres de manera habitual.

No sé, no se m'acut cap solució la veritat...

conxi ha dit...

Què bó!!! A nosaltres també ens passen coses d'aquestes, sobretot a mi. Quan no teniem el peque al llit (ja fa 2 mesos que dormim junts...) jo el començava a buscar i vinga palpar i m'angoixava i cridava perquè no el trobava fins que el meu home es despertava i em tranquilitzava i llavors seguiem dormint. L'endemà m'ho comentava i a vegades em sonava alguna cosa però molts cops jo no recordava res de res!

MamaModerna ha dit...

Cas, sí els malsons també donen molta angoixa. Jo per sort ja no tinc de malsons.

Esther, segur que quan passi els temps aquestes confusions marxaran, o això vull pensar.

Conxi, que curiós que no recordis res. Jo també tenia confusions nocturnes quan el baby dormia a la seva habitació, vull dir que ara que dorm amb nosaltres el tema ni ha augmentat ni ha disminuït. No se, ja ens passarà..