dissabte, 31 de març del 2012

De botigues

Mai he gaudit anant a les botigues a comprar roba pel baby, per mi és una tortura perquè mai trobo el que busco o si ho trobo mai hi han talles. És com si tothom es possés d'acord per comprar el mateix la mateixa setmana. Per aquest motiu m'he convertit en una mare mig boja que compra tovalloles de platja al febrer i bufandes a finals d'agost. Aquest dies estava fent el pelegrinatge mensual al centre comercial quan vaig fer un descobriment ben interessant...

Ja feia setmanes que quan anava a comprar roba pel baby trobava que no hi havia massa cosa de la seva talla, (de 12 a 18 mesos), inclús una vegada em vaig queixar a la caixera dient que com podia ser que tinguessin tanta roba pels bebès petits i tan poca cosa a partir dels 12 mesos. La caixera em va mirar amb cara rara com si no s'acabés de creure el que deia i jo vaig sortir de la botiga indignada pensant que ella era una maleducada .. Doncs ahir vaig descobrir que la caixera em mirava amb cara rara amb tota la raó i és que em vaig adonar que no hi havien talles perquè la secció de bebès s'acaba als 12 o 18 mesos (segons la botiga) i que a partir d'ara havia de mirar la roba del baby a la botiga i oblidar-me de les parets minúscules i els racons apartats dedicats a roba per bebès! Així sóc jo, molt espavilada per unes coses i molt tonteta per unes altres,, eii, però 100% autèntica!
Em vaig sentir ben estúpida per haver trigat tantes setmanes a lligar caps d'una cosa tan obvia i a la vegada estava eufòrica quan vaig veure el nou món de possibilitats que tenia allà davant. Reconec que se me'n va anar una mica el cap comprant alguna cosa que no necessitàvem, però en fi, de tant en tant no passa res.

Tot això m'ha fet ser conscient d'una cosa: my baby is not a baby anymore, he is a proper toddler now! Time flies my dears.

7 comentaris:

onavis ha dit...

Que bó!!

A mi tampoc m'agrada anar a comprar roba, ni per mi ni per la peque. De fet, per ella compro molt per Internet!

cira ha dit...

Jo la roba de la nena la compro sense la nena (sinó si que és una tortura) i he de reconèixer que si que m'agrada...compro bastant més per ella que per mi...

MamaModerna ha dit...

Onavis, començaré a fer una ullada a les botigues online, a veure si així m'estalvio algunes voltes

Anna, jo em nego a fer servir les poques hores lliures que tinc al mes sense el baby per anar de compres, així que anem sempre els dos juntets.

Sol Solet ha dit...

Doncs jo sóc una adicta a les botigues, m'encanten! Crec però que és perquè com que sóc d'un poble molt petit que fins fa uns 5 anys no hi ha hagut un super on podies anar amb un carrito d'aquells de super, doncs a la que sortia del poble em fèia un fart d'entrar a totes les botigues i ara que ja no visc allà continuo tenint aquella necessitat.
Bé explicada l'anècdota, o jo em vaig trobar igual amb la roba, però també et diré que depenent de la marca la roba de 12-18 és de bebé (zara, H&M) i d'altres ja de nen (beneton)
Una abraçada!!!

Mirashka ha dit...

yes sweetie, flies que se les pela! A mi em passava que quan anava a la secció nens tampoc trobava la talla fins que vaig descobrir que hi havia diferents seccions a nens, separades per edats...

Jo faig com l'Anna, normalment la vaig a comprar sola i també en compro més per elles que per mi... Els cops que hi he anat amb elles ha estat força tortura...

Esther ha dit...

Que bona l'anecdota jaja!

A mi m'encanta comprar roba pels nens. He de posar fre perquè em torno boja ja sigui a botiga física o online. Em xifla! I sort que no tinc nenes sinó seria la ruina directament :p

cas ha dit...

ains... que se'ns fan grans! :-))). A mi m'agrada voltar per les botigues de nens, de fet m'acostuma a passar que surto amb la intenció de mirar algo per a mi i acabo a les botigues de bebès. Miro i remiro roba, i de tot, cosetes pel cotxet, per la banyera, per tot!