divendres, 9 de setembre del 2011

Premi, 7 coses

Ja fa uns dies l'Onavis em va passar aquest premi, premi a la versatilitat. Crec que ja l'heu rebut totes,  així que no se a qui passar-li. Aquí van les 7 coses sobre mi que vull compartir amb totes vosaltres. Gràcies Onavis!
  • Ric cada dia i molt, inclús quan m'enfado amb el meu home ric i això em fa molta ràbia perquè perdo credibilitat.
  • Tinc una gran fòbia a les cuques i als ratolins. Si alguna vegada us trobeu algun d'aquests animalons per casa no sigueu il.luses de pensar que s'ha perdut, no senyor, ni s'ha perdut ni ha vingut sol.
  • M'agrada molt que em facin massatges.
  • Vaig deixar de fumar després de 8 o 9 anys de donar-li al vici i ho vaig aconseguir gràcies al sant llibre "es facil dejar de fumar si sabes como".
  • Mai menjo res que estigui caducat, encara que tingui bon gust i només passi d'un dia. Si m'ho menjo, ho faig amb fàstic i em senta malament.
  • M'agafa nostàlgia quan veig que a la tele fan una peli de Paco Martínez Soria o Alfredo Landa. Ja sabeu, aquelles pelis on el prota marxava a Alemanya a buscar-se la vida i veia una dona amb biquini o minifaldilla i se li sortien els ulls. Es podria dir que aquestes pelis m'agraden i tot :-P

11 comentaris:

onavis ha dit...

No em puc creure lo de les pelis!!!! Je je Suposo que és el pas del temps que els hi dóna encant!!

Onavis

Euphorbia ha dit...

Això de riure sovint està molt bé. Diuen que la gent riallera viu més anys, no sé si serà cert.

A casa se'ns caduquen els iogurts i el meu marit i jo els obrim, els olorem i cap problema. Ell és biòleg i recordo una frase que va dir fa molts anys sobre les llaunes "si la abres y no echa pa tras, pues pa dentro". Això sí, parlem de caducats de pocs dies i quan hi ha el menor dubte millor llençar-ho.

Sol Solet ha dit...

Carai per quin canal anglès fan les pelis d'en Pajares i l'Esteso?jejejeje...molt curiós, el meu home també li encanten aquest tipus de pelis diu que el fan riure molt.
Està molt bé això de riure de tota, la vida és una alegria!

conxi ha dit...

Reconec que de petita sí que me les mirava les pel·lis aquestes però ara!!! Potser si estigués vivint a un altre país les tornaria a veure...?! Petonets, riallera!

MamaModerna ha dit...

Onavis, és que em pixo de riure amb els diàlegs surrealistes, no se perquè m'enganxo a la pantalla.

Euphorbia, tan de bo sigui cert. Ja se que no passa res per menjar coses caducades de pocs dies, però per molt que ho intento, m'ho menjo amb fàstic, puaj puaj

Sol solet, tothom té defectes :-P

Conxi, ho se ho se, però no tinc remei. hehehe

cira ha dit...

Doncs jo vaig sentir l'alte dia que volien canviar l'etiquetatge de la caducitat, perquè era una data orientativa i ho volien posar més tard...potser t'aniria bé! ;).

Molt bones respostes MaMod!

Sandra Ferrer Valero ha dit...

Enhorabona pel premi!

Mirashka ha dit...

Ja ja ja ja ja que bo lo de les pelis!!!!!!!! digues que si, que són tan surrealistes que fan riure! I no se perque ja m'imaginava a que eres molt riallera!

I lo dels iogurs jo si no fa gaire que han caducat me'ls menjo, però tampoc no em fan massa gràcia, no...

Ah, aquest llibre ha ajudat a més d'una, a la meva feina molts dels que han deixat de fumar va ser gràcies a ell.

MamaModerna ha dit...

Anna, això de MaMod, em sona a mamut, hehehe veus ja m'has fet riure. Docs si allarguen la data de caducitat per mi genial, perquè així patiré menys

Sandra, gràcies

Mirashka, els arguments de les pel.lis són boníssims. Veig que tu també ets una mica aprensiva als iogurts caducats, si és que fa mal rotllo ho se. El llibre aquest per mi va ser màgic, La clau era que podies fumar mentre el llegies i així em vaig enganxar i mica en mica vas llegint i vas fumant menys, quina llàstima que l'autor al final es va morir de càncer de pulmó

Esther ha dit...

Que bo això de les pelis jaja! A mi ara no m'agraden gens però recordo que de més peque les havia vistes totes. El Paco Martínez Soria és tot un clàssic :-)

Això de ser riallera ja ho transmets fins i tot per la xarxa i penso que està molt i molt bé ser tan alegre!

MamaModerna ha dit...

Esther, el cine espanyol antic em recorda a la meva infància potser per això me'l miro amb carinyo. Jo riallera forever!